Habitatge social. Cal tenir un model.

L’accés a l’habitatge és una de les màximes preocupacions, sinó la primera, de les i els catalans. L’augment dels preus d’un dels elements bàsics pel desenvolupament de la vida personal sembla no tenir fi.

El mercat lliure s’ha apoderat de l’habitatge, en la versió més dura del capitalisme, posant les lleis del mercat, les de l’obtenció del benefici econòmic, per davant del dret a l’habitatge.

Els joves pateixen (patim) en especial el mercadeig, l’especulació, que fa que un bé bàsic per viure hagi esdevingut un bé d’inversió, per enriquir-se. La conseqüència és la dificultat per l’emancipació dels joves, que sumat a la precarietat laboral, fa que l’emancipació es retardi o tingui unes condicions precàries, amb una inestabilitat, a vegades, alarmant.

Però hi ha altres sectors socials que també pateixen en les pròpies carns la mercantilització de l’habitatge, com ara les famílies amb rendes baixes, la gent gran i les cada cop més nombroses, famílies monoparentals. El gènere femení copa moltes parcel·les en aquests sectors, el gènere, a casa nostra, és un plus de dificultat.

L’estat i les administracions públiques han d’incidir en polítiques socials per assegurar el benestar de la ciutadania, en el cas de l’habitatge, també. Fins ara, però, a Catalunya hi ha hagut poques polítiques d’habitatge, i en poblacions com Torelló, tot just ara es comencen a aplicar, i molt a poc a poc, hi estem posant els fonaments. Hi ha la planificació de diferents promocions públiques d’habitatge i es treballarà en un Pla Local d’habitatge. També sembla que es farà una oficina d’habitatge.

Sembla que els pisos de lloguer per a joves (relativament) aviat veuran la llum. Fa uns mesos es va signar un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge per uns pisos dotacionals per gent gran i sectors vulnerables, des d’ERC ens hi vam oposar per motius mèdics, trobant per resposta, no la reflexió, sinó la mentida de l’alcaldessa accidental, Flora Vilalta, per justificar una decisió que creiem equivocada i que hauria calgut reflexionar-hi més i trobar un lloc adient, segons els condicionant de bona part dels beneficiaris: gent gran vàlida per si mateixa, però amb problemes de salut i mobilitat, i comptant amb l'opinió del departament de Benestar i Família.

Ara, s’han firmat dos convenis per fer dues promocions d’habitatge públic a Torelló, però seran de compra.

El model d’ERC-AM de Torelló no és aquest sinó el de promoció pública de lloguer ja que, si resulta important ampliar el ventall de beneficiaris de la promoció pública, però que no impliqui l’apropiació particular de l’elevat nivell de subvenció que un habitatge de promoció pública suposa.
En el cas de l’adjudicació en venda, encara que hi hagi limitacions a la transmissió, a la llarga el beneficiari capitalitza privadament les ajudes rebudes. Només l’adjudicació en lloguer permet que això no passi, i que el parc d’habitatge en lloguer mantingui en el temps la seva finalitat social.

A més, aquests habitatges sempre seran patrimoni de l’ajuntament de Torelló, és a dir, de tots els torellonencs i torellonenques.

Hem de tenir un model clar, el d’ERC de Torelló és el d’habitatge públic de lloguer, que permeti fàcil accessibilitat, flexibilitat i que generi patrimoni al poble. L’habitatge públic de compra comporta l’apropiació privada del capital públic invertit i la despatrimonialització del municipi. I això no sembla bo, oi?

[@more@]