Bloc antic de Jordi Casals i Prat

" Yo a usted no le entrego las cuentas porque no representa a nadie, a una minoría, y las minorías solo están para que las mayorías podamos triunfar y ganar; a las minorías hay que apartarlas y hay que joderlas". Aquestes paraules són de Francisco García Prieto, president de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya ( FECAC ). Us convido a llegir un post de Saül Gordillo (cliqueu aquí) sobre aquest sinistre personatge que s’enriqueix a costa d’aquest esdeveniment del col.lectiu de ciutadans andaluso-catalans. Posats a fer, també us recomano el post de Busot on podem veure la tradicional manera de fer, a l'estil paternalista, d'alguns polítics de casa nostra vers la Feria. És un post de Busot que el podreu llegir clicant aquí . També us recomano el bloc d' Els Altres Andalusos . [@more@]

No és ben bé un llibre, però què carall! ja puc dir que he publicat. Concretament es tracta d'un recull de sis relats curts, algun molt curt, sota el títol: “ Bocins de realitat fictícia ” (us els podeu baixar clicant aquí ).   Aquest recull de relats us els podeu descarregar gratuïtament a la biblioteca de Naciodigital . Bé, em fa realment il·lusió publicar alguna cosa de ficció sota el meu nom, de veres ja havia publicat sota pseudònim a la web de Relats en Català .   Si us decidiu a baixar-vos el recull de relats, espero que en gaudiu. Ep! Que també el podeu regalar.   Bona diada de Sant Jordi! [@more@]

El 14 d'abril de 1931, després que s'imposés electoralment en unes eleccions municipals el joveníssim partit Esquerra Republicana de Catalunya , nat de la unió de l'Estat Català de Francesc Macià , del Partit Republicà Català de Companys , del grup d' intel.lectuals de l'entorn de la publicació Opinió i de diferents casals republicans i federals, Francesc Macià va sortir al balcó de l'actual Palau de la Generalitat i proclamà solemnement, amb una retòrica amb deix de les terres de ponent del líder independentista català, "la República Catalana integrant de la Federació Ibèrica". Una estona abans, Companys havia proclamat la República (a seques). Unes hores després, es proclamava la República Espanyola a Madrid. A Torelló, la proclamació de la República de Macià va anar acompanyada de la catapultació d'un bust del rei borbó. L'autor de l'acte es justificava, anys després, invocant una febrada d'ímpetu juvenil. Jo li vaig dir que no calie