Passa al contingut principal

"CATALANS!" 75 anys de la República Catalana de Macià

El 14 d'abril de 1931, després que s'imposés electoralment en unes eleccions municipals el joveníssim partit Esquerra Republicana de Catalunya, nat de la unió de l'Estat Català de Francesc Macià, del Partit Republicà Català de Companys, del grup d' intel.lectuals de l'entorn de la publicació Opinió i de diferents casals republicans i federals, Francesc Macià va sortir al balcó de l'actual Palau de la Generalitat i proclamà solemnement, amb una retòrica amb deix de les terres de ponent del líder independentista català, "la República Catalana integrant de la Federació Ibèrica". Una estona abans, Companys havia proclamat la República (a seques). Unes hores després, es proclamava la República Espanyola a Madrid.
A Torelló, la proclamació de la República de Macià va anar acompanyada de la catapultació d'un bust del rei borbó. L'autor de l'acte es justificava, anys després, invocant una febrada d'ímpetu juvenil. Jo li vaig dir que no calien justificacions, i ara!
La política de masses a Catalunya venia acompanyada de la República, de Macià, de Companys, de la Unió de Rabassaires, la CNT i el CADCI. El poble estava de joia, la paraula llibertat i justícia es vivia arreu. El poble català tastaria de nou la llibertat, la justícia social.
Però no tothom estava per la labor. L'art de l'esquilada institucional sembla un esport nacional espanyol, amb molts anys de bagatge. La República Catalana de Macià va esdevenir govern autonòmic, sota el medieval nom de Generalitat. Llavors va venir l'Estatut de Núria, plebiscitat pel poble català abans de ser enviat a Corts espanyoles. A Madrid, l'esquilada va ser exemplar i va ridiculitzar l'expressió sobirana del poble català en referèndum. Com veiem, els espanyols ens saben molt d'esquilar els altres, a decidir què és el millor per als altres.
Enguany és el 75è aniversari de la proclamació de la República.
Però, a Catalunya, quina? la de Macià o l'Espanyola?
Òbviament, els catalans hem de commemorar la nostra: la República Catalana!
[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació