Passa al contingut principal

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica.

Què és la RB, però? La RB és “és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica.

L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comunisme o el liberalisme.Per la meva opinió, la RB és la última reforma de l’esquerra reformista, més enllà hi ha l’esquerra revolucionària. El principi d’aquesta opció, però, no es situa en l’ igualitarisme social de tall marxista sinó en els valors republicans de llibertat i igualtat.

La RB ens situa a un lloc de sortida per damunt de la pobresa i ens dona més llibertat sobre la nostra vida, l’exercici social de la nostra vida.

Des del meu descobriment de la RB i des de l ’inici de la meva tasca proselitista, m’he trobat raons més o menys sòlides en la seva formulació per està en contra d’aquesta mesura.

La més suada és la que si tothom té una renda que li permet viure ningú no treballaria. En el llibre de Daniel Raventós “El derecho a la existencia” al sector que s’aprofita dels subsidis per viure sense treballar d’una forma lúdica els anomena “surfers”. Aquests, però són una minoria i ja existeixen ara. Com diu el sempre clarivident Lluís Pérez Lozano, les nombroses hores extres o l'acompliment d'activitats remunerades per part de persones jubilades anticipadament són un signe que els assalariats no sols treballen per la subsistència. Hi ha raons socials i culturals, a més de les econòmiques que mouen l’espai laboral.

On segurament afectaria la RB és en els sectors dels treballs remunerats desagradables o mal pagats, fet que el mercat de treball forçaria que es regulés a l’alça a l’haver més demanda que oferta de treballadors.

Ara mateix he fet servir l’expressió “treball remunerat”, això no és gratuït, ja que hi ha treballs que no són remunerats, com ara les tasques domèstiques, alguns treballs artístics i culturals i d’altres de socials. Qui pot negar la importància d’aquest treball en la nostra societat?

Després ens trobem els prejudicis, sobretot de certa esquerra que sempre veu els subsidis (els texs socials! Normalment) lligats a les rendes (més baixes). El republicanisme tracta tots els ciutadans per igual, la renda bàsica de base republicana ha de ser universal o no serà, però el factor redistributiu de riquesa hi serà igualment, i aquesta es farà a través de la declaració de la renda.

La renda bàsica és una reforma que cap esquerra reformista ni liberal també reformista pot rebutjar, sols les forces conservadores de dreta i esquerra i les revolucionàries d’esquerra hi poden dir no. El PSOE ho ha rebutjat al Congrés de diputats espanyol, esquerra conservadora o revolucionària?

Preguntes sobre la Renda Bàsica, cliqueu aquí

En Josep Martín Tello de la CGT se'n fa creus del poc ressò mediàtic del debat de la proposta al Congrés, podeu llegir-ho al seu bloc

[@more@]

Comentaris

  1. Compte! L'article que cites no és meu, sinó d'en Daniel Raventós i l'Antoni Domènech. Hauré de possar-ho a dalt en comptes d'a baix que si no la gent es flipa :-)
    Per la resta, estic d'acord amb tu: l'RB ha de ser el següent gran pas (de fet, el primer gran pas des de fa dècades) de l'esquerra reformista. Per bé que aquesta és una conclusió amb la que, de ben segur, no estaria d'acord el nostre amic Daniel Raventós :-)

    ResponElimina
  2. Compte! L'article que cites no és meu, sinó d'en Daniel Raventós i l'Antoni Domènech. Hauré de possar-ho a dalt en comptes d'a baix que si no la gent es flipa :-)
    Per la resta, estic d'acord amb tu: l'RB ha de ser el següent gran pas (de fet, el primer gran pas des de fa dècades) de l'esquerra reformista. Per bé que aquesta és una conclusió amb la que, de ben segur, no estaria d'acord el nostre amic Daniel Raventós :-)

    ResponElimina
  3. ha decidit aquesta matinada desconvocar la vaga prevista per a aquest dijous 18 de novembre i per a aquest divendres 19. El sindicat ha pres la decisió després d'una reunió de dues hores aquesta matinada que ha acabat en acord sobre els punts reivindicats, segons informa Renfe. Per aquest motiu el servei de trens de Rodalies de Catalunya serà el d'un dia normal. Tot i això es poden produir alteracions puntuals en les circulacions dels primers trens com a conseqüència de la reorganització del servei, alteracions que, segons Renfe, s'aniran normalitzant progressivament fins a la normalització del servei

    ResponElimina
  4. Compte! L'article que cites no és meu, sinó d'en Daniel Raventós i l'Antoni Domènech. Hauré de possar-ho a dalt en comptes d'a baix que si no la gent es flipa :-)

    ResponElimina
  5. Tory Burch Shoes, això no és gratuït, ja que hi ha treballs que no són remunerats, com ara les tasques domèstiques,

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...