Passa al contingut principal

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica.

Què és la RB, però? La RB és “és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica.

L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comunisme o el liberalisme.Per la meva opinió, la RB és la última reforma de l’esquerra reformista, més enllà hi ha l’esquerra revolucionària. El principi d’aquesta opció, però, no es situa en l’ igualitarisme social de tall marxista sinó en els valors republicans de llibertat i igualtat.

La RB ens situa a un lloc de sortida per damunt de la pobresa i ens dona més llibertat sobre la nostra vida, l’exercici social de la nostra vida.

Des del meu descobriment de la RB i des de l ’inici de la meva tasca proselitista, m’he trobat raons més o menys sòlides en la seva formulació per està en contra d’aquesta mesura.

La més suada és la que si tothom té una renda que li permet viure ningú no treballaria. En el llibre de Daniel Raventós “El derecho a la existencia” al sector que s’aprofita dels subsidis per viure sense treballar d’una forma lúdica els anomena “surfers”. Aquests, però són una minoria i ja existeixen ara. Com diu el sempre clarivident Lluís Pérez Lozano, les nombroses hores extres o l'acompliment d'activitats remunerades per part de persones jubilades anticipadament són un signe que els assalariats no sols treballen per la subsistència. Hi ha raons socials i culturals, a més de les econòmiques que mouen l’espai laboral.

On segurament afectaria la RB és en els sectors dels treballs remunerats desagradables o mal pagats, fet que el mercat de treball forçaria que es regulés a l’alça a l’haver més demanda que oferta de treballadors.

Ara mateix he fet servir l’expressió “treball remunerat”, això no és gratuït, ja que hi ha treballs que no són remunerats, com ara les tasques domèstiques, alguns treballs artístics i culturals i d’altres de socials. Qui pot negar la importància d’aquest treball en la nostra societat?

Després ens trobem els prejudicis, sobretot de certa esquerra que sempre veu els subsidis (els texs socials! Normalment) lligats a les rendes (més baixes). El republicanisme tracta tots els ciutadans per igual, la renda bàsica de base republicana ha de ser universal o no serà, però el factor redistributiu de riquesa hi serà igualment, i aquesta es farà a través de la declaració de la renda.

La renda bàsica és una reforma que cap esquerra reformista ni liberal també reformista pot rebutjar, sols les forces conservadores de dreta i esquerra i les revolucionàries d’esquerra hi poden dir no. El PSOE ho ha rebutjat al Congrés de diputats espanyol, esquerra conservadora o revolucionària?

Preguntes sobre la Renda Bàsica, cliqueu aquí

En Josep Martín Tello de la CGT se'n fa creus del poc ressò mediàtic del debat de la proposta al Congrés, podeu llegir-ho al seu bloc

[@more@]

Comentaris

  1. Compte! L'article que cites no és meu, sinó d'en Daniel Raventós i l'Antoni Domènech. Hauré de possar-ho a dalt en comptes d'a baix que si no la gent es flipa :-)
    Per la resta, estic d'acord amb tu: l'RB ha de ser el següent gran pas (de fet, el primer gran pas des de fa dècades) de l'esquerra reformista. Per bé que aquesta és una conclusió amb la que, de ben segur, no estaria d'acord el nostre amic Daniel Raventós :-)

    ResponElimina
  2. Compte! L'article que cites no és meu, sinó d'en Daniel Raventós i l'Antoni Domènech. Hauré de possar-ho a dalt en comptes d'a baix que si no la gent es flipa :-)
    Per la resta, estic d'acord amb tu: l'RB ha de ser el següent gran pas (de fet, el primer gran pas des de fa dècades) de l'esquerra reformista. Per bé que aquesta és una conclusió amb la que, de ben segur, no estaria d'acord el nostre amic Daniel Raventós :-)

    ResponElimina
  3. ha decidit aquesta matinada desconvocar la vaga prevista per a aquest dijous 18 de novembre i per a aquest divendres 19. El sindicat ha pres la decisió després d'una reunió de dues hores aquesta matinada que ha acabat en acord sobre els punts reivindicats, segons informa Renfe. Per aquest motiu el servei de trens de Rodalies de Catalunya serà el d'un dia normal. Tot i això es poden produir alteracions puntuals en les circulacions dels primers trens com a conseqüència de la reorganització del servei, alteracions que, segons Renfe, s'aniran normalitzant progressivament fins a la normalització del servei

    ResponElimina
  4. Compte! L'article que cites no és meu, sinó d'en Daniel Raventós i l'Antoni Domènech. Hauré de possar-ho a dalt en comptes d'a baix que si no la gent es flipa :-)

    ResponElimina
  5. Tory Burch Shoes, això no és gratuït, ja que hi ha treballs que no són remunerats, com ara les tasques domèstiques,

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda