Passa al contingut principal

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa!
Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena privada en català).
La ministra d'educació imposaria tres hores de castellà a Portugal perquè en 20 anys els nens portuguesos parlessin perfectament el castellà.
Ciutadans obriria una delegació a la comunitat autònoma de Portugal i denunciaria que el govern regional és nacionalista i identitari.
Ah! i mai més, un cap de govern portuguès podria presidir, com ara, la UE. S'hauria de conformar en ser el representant d'alguna comissió de regions amb capacitat legislativa com ara el president de Catalunya.
I Saramago seria l'últim escriptor de Portugal que escrigués en portuguès que guanyaria un nobel de literatura.
Aquí n'hi ha que diem que l'autonomia que ens cal és la de Portugal, no sabia que Saramago, per la seva nació vol la de Múrcia...
[@more@]

Comentaris

  1. Que soni la cançó de BRAMS al cap d'en Saramago!
    Si un premi Nobel diu això, què cal esperar dels qui guanyen aquest guardó?

    ResponElimina
  2. Que soni la cançó de BRAMS al cap d'en Saramago!
    Si un premi Nobel diu això, què cal esperar dels qui guanyen aquest guardó?

    ResponElimina
  3. Al nano d'abans, Espanya no és una nació gloriosa, és un estat vergonyós i més aviat que t'abaixis el fum, tros d'espanyolista!
    Ja m'he desfogat!
    Gràcies per utilitzar el teu espai

    ResponElimina
  4. La ministra d'educació imposaria tres hores de castellà a Portugal perquè en 20 anys els nens portuguesos parlessin perfectament el castellà.La ministra d'educació imposaria tres hores de castellà a Portugal perquè en 20 anys els nens portuguesos parlessin perfectament el castellà.

    ResponElimina
  5. La ministra d'educació imposaria tres hores de castellà a Portugal perquè en 20 anys els nens portuguesos parlessin perfectament el castellà.La ministra d'educacióTory Burch Shoes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda