Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu,

És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu.

El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada.

Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats.

Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn del tema entre forces polítiques ni governs autonòmics, perquè el model ve donat per les majories que es puguin donar a la cambra representativa espanyola. No hi ha hagut debat en busca d’una solució de consens, encara que no sigui per unanimitat.

Tampoc n’hi ha ara, ja que ja s’està parlant sobre el dret a vot; no tenim els fonaments fets i ja comencem a posar els marcs de les finestres.

I Catalunya? Doncs el nostre país no té eines, vam perdre la oportunitat amb la reforma estatutària, l’Estatut de Mas-PSOE, amb el suport del PSC i d’ICV ens va castrar en aquest tema. Quin és el nostre marc de convivència, l’Estatut o la Constitució? Crec que el marc de convivència dels països els marca d’on deriven els recursos econòmics, aquí és Madrid, això és la Constitució, perquè malgrat els desigs federalistes maragallians, l’Estat a Catalunya no és residual. Per això em fa gràcia la proposta de CiU del “contracte amb Catalunya” que haurien de signar els immigrats i les declaracions de Mas parlant que el seu model per Catalunya és el de Blair. Però en quin marc ho volen aplicar si no existeix! El marc català en polítiques d’immigració no existeix.

Ja m’agradaria a mi fer propostes de polítiques migratòries, les del Canadà per exemple, però abans hem d’aconseguir crear aquest marc català de polítiques d’immigració, vam intentar-ho amb l’estatut del 30 de setembre, Mas, ZP i companyia ho van impedir.

Posar en dubte Esquerra davant del fet migratori em sembla poc rigorós, sobretot si es fa des d’un prisma de veritat absoluta enquadrada amb els “papers per a tothom” o el negar que l’Estat del Benestar té un límit. Perquè el pastís és el mateix però amb més a repartir. El pastís es fa amb la riquesa que crea el país, i per mala sort, la majoria dels immigrats de casa nostra no ocupen llocs de treball qualificats ni són emprenedors que creen empresa. I no dic que no n’hi hagi, en conec més de dos i de tres que ocupen llocs qualificats i ‘altres que són uns emprenedors empresarials.

Com que de les teves paraules en desprenc que no creus en això que suara he dit, no et preguntaré si no creus que abans és millor assegurar viure amb dignitat a casa nostre que parlar del dret a vot. Tot arribarà, però hem de crear abans un model de política migratòria, posar unes bases i marcar els drets i deures, respecte als individus i a les societats que els acull. I a casa nostre ho tenim difícil, hem de batallar diàriament vers l’estat espanyol pel nostre reconeixement nacional i cas nostre amb uns nous veïns que moltes vegades desconeixen que Catalunya existeix abans de venir.

No dubtis d’Esquerra, encara que no sigui en el paradigma que defenses tu, els republicans tenim clar que el fet immigratori no és conjuntural i que el futur de Catalunya és de diferents tonalitats i accents, però crec que és responsable dir que hi ha un límit assumible. Ara si vols diga’m demagog. Una abraçada sincera,

Jordi

PS: el tema historiogràfic en un altre post.

Filodòxia, el bloc d'Andreu Espasa

[@more@]