Passa al contingut principal

Senyoretes i Carnaval de Terra Endins: La República de la Barrila

El carnaval d'enguany ha estat estrany, m'ha sobrevingut, no he estat conscient que s'apropava amb la disbauxa i la barrila que l'acompanyen sempre, fins gairebé el dia del Pullasso, amb un petit oasis de pescallunisme desenfrenat amb el cop d'estat del Rei Carnestoltes al Ple de Torelló, que va acabar amb la proclamació de la República de la Barrila.
La veritat és que he viscut aquesta República de la Barrila tancat al despatx de Barcelona.
El Pullasso em va haver de disculpar la meva absència, però a les senyoretes hi vaig ser, sense maquillar, malgrat alguns rumors que espero aclarir al bloc... Com cada any hi havia autèntiques senyoretes (i senyores) peludament sexis i normalment amb un destrempament (!) hormonal que omplia de fogots la Plaça Nova.
I el dissabte, la Rua. Com sempre magnífica, els carrers plens d'observadors disfressats per l'ocasió o disfressats com cada dia. Tot, malgrat l'amenaça fantasma de la pluja, tant enyorada la resta de dies, però tant temuda durant el Carnaval. La cosa va aguantar i la festa es va deixar anar.
I jo, m'he disfressat? doncs la veritat és que sí, malgrat que ningú se n'hagi adonat al veure'm. Jo em vaig disfressar d'home sense mòbil, sense telèfon mòbil, aquest aparell que ha sustentivitzat l'adjectiu que explica que es té mobilitat. Ho vaig decidir el divendres al sortir de la feina, me'l vaig oblidar i vaig escollir deixar-lo oblidat damunt la taula. La veritat és que les primeres hores van ser incòmodes, sense fer les trucades o enviant els sms que em reservo pel viatge de retorn a casa, al vespre. Però la resta de cap de setmana... quin descans, poder estar desconnectat!
Ha estat una bona disfressa, no gaire vistosa, però relaxant i pràctica.
I ara, a esperar l'enterrament de la sardina.
PS: ja que es puntuen les comparses i les carrosses, jo escolliré les 3 millors disfresses del Carnaval de Terra Endins:
3er... per la seva originalitat, el que anava de Bravehart, i és que aquest any, després de molts anys, sols n'hi havia un. Bravo!
2on... els mossos i els radars de carretera tant de la Tura i ara del Saura, eren molt divertits i ben fets.
1er... el grup de castellers amb anxanetes ben dretes, molt bones, sobretot quan ballaven i es veia el moviment de les anxanetes per damunt la multitud.
Galeries d'Imatges de www.osona.com
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda