Passa al contingut principal

Senyoretes i Carnaval de Terra Endins: La República de la Barrila

El carnaval d'enguany ha estat estrany, m'ha sobrevingut, no he estat conscient que s'apropava amb la disbauxa i la barrila que l'acompanyen sempre, fins gairebé el dia del Pullasso, amb un petit oasis de pescallunisme desenfrenat amb el cop d'estat del Rei Carnestoltes al Ple de Torelló, que va acabar amb la proclamació de la República de la Barrila.
La veritat és que he viscut aquesta República de la Barrila tancat al despatx de Barcelona.
El Pullasso em va haver de disculpar la meva absència, però a les senyoretes hi vaig ser, sense maquillar, malgrat alguns rumors que espero aclarir al bloc... Com cada any hi havia autèntiques senyoretes (i senyores) peludament sexis i normalment amb un destrempament (!) hormonal que omplia de fogots la Plaça Nova.
I el dissabte, la Rua. Com sempre magnífica, els carrers plens d'observadors disfressats per l'ocasió o disfressats com cada dia. Tot, malgrat l'amenaça fantasma de la pluja, tant enyorada la resta de dies, però tant temuda durant el Carnaval. La cosa va aguantar i la festa es va deixar anar.
I jo, m'he disfressat? doncs la veritat és que sí, malgrat que ningú se n'hagi adonat al veure'm. Jo em vaig disfressar d'home sense mòbil, sense telèfon mòbil, aquest aparell que ha sustentivitzat l'adjectiu que explica que es té mobilitat. Ho vaig decidir el divendres al sortir de la feina, me'l vaig oblidar i vaig escollir deixar-lo oblidat damunt la taula. La veritat és que les primeres hores van ser incòmodes, sense fer les trucades o enviant els sms que em reservo pel viatge de retorn a casa, al vespre. Però la resta de cap de setmana... quin descans, poder estar desconnectat!
Ha estat una bona disfressa, no gaire vistosa, però relaxant i pràctica.
I ara, a esperar l'enterrament de la sardina.
PS: ja que es puntuen les comparses i les carrosses, jo escolliré les 3 millors disfresses del Carnaval de Terra Endins:
3er... per la seva originalitat, el que anava de Bravehart, i és que aquest any, després de molts anys, sols n'hi havia un. Bravo!
2on... els mossos i els radars de carretera tant de la Tura i ara del Saura, eren molt divertits i ben fets.
1er... el grup de castellers amb anxanetes ben dretes, molt bones, sobretot quan ballaven i es veia el moviment de les anxanetes per damunt la multitud.
Galeries d'Imatges de www.osona.com
[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...