Vull parlar d'un efecte col·lateral de la campanya: el bronzejat electoral.Hi ha diferents bronzejats: el ressec del qui treballa la terra, amb la pell esquerdada pel sol; el pijo de raig uva, fora de temporada i embellidor (o això busca...); també hi ha el paleta, potent, dens i que es diposita als braços, al coll, al clatell i a la cara, deixant en virginal blanc el tòrax; hi ha el de ciclista, que torra la cara (excepte l'ombra de la gorra), el clatell, les cames depilades i els braços, també depilats. I no oblidaré el d'esquiar, amb una cara rostida i amb un blanc renaixentista on hi eren dipositades unes ulleres ben estilitzades.
Però aquest cap de setmana he retrobat el bronzejat electoral, l'aconseguit durant el llarg cap de setmana sota el sol inclement mentre repartíem material de campanya i parlàvem amb els ciutadans i ciutadanes que s'apropaven a la gent d'Esquerra.
A destacar, el nas roent i el triangle torrat just al principi del pit, on el primer botó de la camisa obert permet que el sol faci la seva feina.
Bronzejat electoral! llàstima que el meu bronzejat no passi de vermell guiri...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada