Passa al contingut principal

Autodestructius hipercrítics

Avui el Barça ha guanyat però ha perdut, coses de futbol. Enguany, els culers no se'n surten en les grans cites, sembla que a l'equip li han pesat massa les baixes de Messi i Eto'o.
Però no faré pas de comentarista esportiu, de moment no m'hi dedico.
Vull escriure, breument sobre el culerisme i el seu estat d'ànim autodestructiu.
Crec que el barcelonisme és un reflex de l'ànima catalana, que només sentim l'orgull en to fanfarró, després de moments de catarsi pacíficament passional, brots de rauxa assenyada, d'eufòria en forma d'abraçades i amb càntics i soroll, cosa estranya en els reservats catalans.
Però la quotidianitat és d'hipercriticisme i d'un amor propi ridícul. Vivim un dels millors moments de la història del barcelonisme i, després d'una errada, no fem res més que lapidar verbalment al millor jugador del món, Ronaldinho, dir paquets als de la cantera i dient coses lletges a d'altres forans i menys cracks. Quan l'error esdevé derrota, ressucitem la Inquisició de la Corona d'Aragó.
Els catalans també som així, ens creiem els reis del mambo quan encara no hem demostrat res de consistent, i a la mínima ens ensorrem a esgarrapades i ens menyspreem contundentment.
També tenim un defecte compartit, vivim la pluralitat en escissions a l'estil cruyffistes Vs nunyistes. I al final, aquesta visió de la realitat ens porta al desastre. Hauríem de saber conviure amb la diversitat d'opinions/faccions.
Això sí, malgrat tot, tenim moments de genialitat espectacular ja sigui en forma de Sagrada Família o de Copa d'Europa. Tant si som més que un cub o menys que un país.
[@more@]

Comentaris

  1. FeraFerotge6 de març del 2007, a les 17:15

    Opino igual que tu, a veure si actuem d'una vegada!
    He escrit algo semblant al meu bloc xD.

    ResponElimina
  2. Lluís Pérez7 de març del 2007, a les 3:49

    Opino el mateix que tu. Els catalans tenim una facilitat enorme de passar de somiar amb que demà mateix arriba la independència al "pobra Catalunya, se'ns mor demà passat!". Igualment, els catalans tolerem amplament les mamonades dels qui ja se sap de lluny que son uns pájaros (un Mas, per exemple), però no li passem ni una a aquells qui realment es creuen el que fan. Així ens va.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació