Passa al contingut principal

Joves i política

Uns joves independentistes encadenats a la Cope de Madrid han ocupat moltes portades de diaris. Una acció realment espectacular i mediàtica. També ha alimentat el debat etern dels catalans entre el seny i la rauxa, el nostre Ying i Yang particular.
Les
Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) gairebé sempre que surten en els mitjans són per accions més o menys espectaculars i/o amb possibilitat de ser polèmiques. Exemples: pintades, encartellades en mal lloc, manifestacions a favor de les seleccions catalanes amb crits contra Zapatero, cosa que “posava” en contradicció el suport d’ERC al govern Zapatero (no oblidaré mai la presentadora del TN enxampada in fraganti fent senyals amb la mà perquè el tècnic de so apugés el volum), l’estripada pública de pàgines de la Constitució d’enguany, manifestació contra la Constitució o fins i tot ressaltar un cartell d’una campanya sobre salut i joves, on sortia una llengua amb una pastilla amb el lema “tu tries”, fet absolutament mal interpretat en tota la mala intenció, el missatge no és “droga’t” sinó “sigues conscient del què fas”.
Així que veiem que la polèmica ha d’anar lligada a les joventuts del partit, suposo perquè són joves i immadurs, que només saben fer sarau i gresca. Quina imatge més tòpica de la joventut! I quin simplisme polític, quan titllem d’immaduresa la fermesa, en paraules d’un
company de Sants “a alguns els pica quan passem de la meselleria dels convergents a la contundència dels republicans”
Imatge tòpica però no veraç, perquè s’ignoren o queden en un tercer pla (tirant a quart) el treball més madur de les JERC, com ara la campanya “
Nous veïns nous reptes”, a favor d’encarar en positiu l’arribada de gent immigrada a casa nostra, cosa que molts que no són joves s’han negat a fer i prefereixen amagar el cap sota l’ala o insultar.
I, a Torelló, concretament, les JERC porten a terme, també una
tasca institucional, doncs el portaveu d’ERC al Consistori és de la JERC. No en va moltes mocions del grup municipal han sorgit de les JERC.
Però les JERC, més que treballar el present, que ho fa, té sobretot la missió de formar, educar. La franja d’edat de militància a les JERC, dels 14 als 28, és un període de formació de la persona, de pas de l’adolescència a ser adult, políticament, també. Els militants de les JERC madurem al costat de la política. Organització, treball, grup i respecte. Uns valors que s’uneixen als de les sigles: Joves, Esquerra, República i Catalans i Catalanes.
Jo ja m’he fet gran, a molt pesar meu, així que ja m’han jubilat de les JERC en l’últim congrés local. Malgrat tot, mentre ho sigui, sempre seré regidor de les JERC, encara que tingui noranta-dos anys (Déu no vulgui que m’hagueu d’aguantar tant!).
Per acabar, m’agradaria reproduir un fragment del manifest de la creació de la Joventut Republicana de Torelló que vaig donar als encara joves militants: “Qui vingui a la nostra entitat sàpiga, per endavant, que hi vé (sic) a buscar sacrificis i a treballar desinteressadament, sense altra recompensa que la satisfacció del deure complert, [...] A la nostra entitat, ningú no hi vingui a buscar càrrecs, condecoracions ni recompenses materials [...] Aquells que els enlluerna més la brillantor d’una moneda que el flamejar d’una bandera, que no hi vinguin pas [...] La nostra mà és ben oberta pels homes (nois i noies) íntegres, conscients”.
Doncs això: Endavant les JERC! Visca Catalunya i la Llibertat!

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda