Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) gairebé sempre que surten en els mitjans són per accions més o menys espectaculars i/o amb possibilitat de ser polèmiques. Exemples: pintades, encartellades en mal lloc, manifestacions a favor de les seleccions catalanes amb crits contra Zapatero, cosa que “posava” en contradicció el suport d’ERC al govern Zapatero (no oblidaré mai la presentadora del TN enxampada in fraganti fent senyals amb la mà perquè el tècnic de so apugés el volum), l’estripada pública de pàgines de la Constitució d’enguany, manifestació contra la Constitució o fins i tot ressaltar un cartell d’una campanya sobre salut i joves, on sortia una llengua amb una pastilla amb el lema “tu tries”, fet absolutament mal interpretat en tota la mala intenció, el missatge no és “droga’t” sinó “sigues conscient del què fas”.
Així que veiem que la polèmica ha d’anar lligada a les joventuts del partit, suposo perquè són joves i immadurs, que només saben fer sarau i gresca. Quina imatge més tòpica de la joventut! I quin simplisme polític, quan titllem d’immaduresa la fermesa, en paraules d’un company de Sants “a alguns els pica quan passem de la meselleria dels convergents a la contundència dels republicans”
Imatge tòpica però no veraç, perquè s’ignoren o queden en un tercer pla (tirant a quart) el treball més madur de les JERC, com ara la campanya “Nous veïns nous reptes”, a favor d’encarar en positiu l’arribada de gent immigrada a casa nostra, cosa que molts que no són joves s’han negat a fer i prefereixen amagar el cap sota l’ala o insultar.
I, a Torelló, concretament, les JERC porten a terme, també una tasca institucional, doncs el portaveu d’ERC al Consistori és de la JERC. No en va moltes mocions del grup municipal han sorgit de les JERC.
Però les JERC, més que treballar el present, que ho fa, té sobretot la missió de formar, educar. La franja d’edat de militància a les JERC, dels 14 als 28, és un període de formació de la persona, de pas de l’adolescència a ser adult, políticament, també. Els militants de les JERC madurem al costat de la política. Organització, treball, grup i respecte. Uns valors que s’uneixen als de les sigles: Joves, Esquerra, República i Catalans i Catalanes.
Jo ja m’he fet gran, a molt pesar meu, així que ja m’han jubilat de les JERC en l’últim congrés local. Malgrat tot, mentre ho sigui, sempre seré regidor de les JERC, encara que tingui noranta-dos anys (Déu no vulgui que m’hagueu d’aguantar tant!).
Per acabar, m’agradaria reproduir un fragment del manifest de la creació de la Joventut Republicana de Torelló que vaig donar als encara joves militants: “Qui vingui a la nostra entitat sàpiga, per endavant, que hi vé (sic) a buscar sacrificis i a treballar desinteressadament, sense altra recompensa que la satisfacció del deure complert, [...] A la nostra entitat, ningú no hi vingui a buscar càrrecs, condecoracions ni recompenses materials [...] Aquells que els enlluerna més la brillantor d’una moneda que el flamejar d’una bandera, que no hi vinguin pas [...] La nostra mà és ben oberta pels homes (nois i noies) íntegres, conscients”.
Doncs això: Endavant les JERC! Visca Catalunya i la Llibertat!
Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada