Passa al contingut principal

Els números de Mas i ZP

El nou finançament de Catalunya havia de ser una resposta als interessos dels catalans i catalanes, acabar amb l'espoli fiscal que practica l'estat espanyol amb Catalunya.
El què era important de la proposta de finançament aprovada al Parlament de Catalunya era que es marcava un model basat en un principi de bilateralitat, amb una comissió mixta de representants catalans i espanyols on es canalitzaria totes les relacions econòmiques i financeres entre Espanya i Catalunya. Aquestes decisions serien vinculants. A més, a través d'aquesta comissió mixta Catalunya tindria una capacitat normativa sobre tots els impostos que suporten els ciutadans catalans.
L'Agència Tributària de Catalunya havia de ser la que assumís la recaptació, gestió, liquidació i inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya.
Un altre principi que havia de regir el finançament català havia de ser el de la transperència, el de marcar un criteris clars en l'aplicació de al dita solidaritat interterritorial, a més de la determinació dels impostos que s’haurien de donar a Espanya en funció dels serveis prestats. És adir, deixar clar quins territoris aporten, quins reben i el per què, a més de pagar a l'Estat segons els serveis prestats a Catalunya.
El nou finançament havia de marcar un model amb els seus criteris, basats en la bilateralitat, l'Agència Tributària única i la transparència i limitació de al solidaritat interterritorial.
Quin és el finançament pactat per Mas?
Si mirem el volum d'euros que en traiem de més, veiem que s'obté una major participació en l'IVA (50%), IRPF (50%) i en els Impostos Especials de gasolina, tabac i alcohol (58%). Això, a primera vista ens porta a trobar un augment de 4.320 milions d'euros més a l'any, un augment del 2,4% PIB.
Ara bé, si gratem una mica, trobem que hi ha una cosa que es diu Fons de Suficiència, que és un mecanisme d’anivellament entre els recursos impositius i la necessitat de cada comunitat autònoma. Amb això, Madrid i Balears tenen un Fons de Suficiència negatiu, i Catalunya tendeix a això. També podria ser que aquest Fons desaparegués. Així que trobem 3 hipòtesis: si es manté l'actual Fons de Suficiència, Catalunya rebria 4.320 milions € més, si aquest Fons de Suficiència desaparegués, l'augment seria de 1.822 milions € més (1% PIB), però si la compensació fos negativa per l'augment de cessions d'impostos, els creixement podria ser 0. Estem lluny d’eixugar el dèficit fiscal, oi?
Però a més d'aquest augment que pot ésser virtual, el pacte Mas es carrega el principi de bilateralitat, ja que la comissió mixta pren decisions que no són vinculants i la capacitat normativa es restringeix sols als impostos cedits totalment, dels quals se'n farà càrrec una Agència Tributària Catalana absolutament mutilada. La resta dependrà de la voluntat del govern espanyol de torn.
El principi de transparència es perd en la foscor pactista de Mas i es manté l'opacitat actual, sense clarificar ni justificar el per què es paga a altres territoris espanyols ni per quins serveis es paga a l'Estat.
I el dèficit d’infraestructures, una de les grans victòries esgrimides per Mas? s’ha pactat un compromís que s'estima entre uns 2.500 i 3.000 milions € en set anys, per invertir en infraestructures al principat. Això són entre uns 370 i 429 milions € a l'any (0.2% del PIB), i sols fins al 2013, just quan els fons europeus s'acaben per Espanya. Catalunya substituirà Europa?
Aquests són els números i la filosofia del pacte vergonyant entre Mas i ZP, un pacte que no comporta un model de finançament que no deixi a Catalunya en mans del govern de Madrid ni acabar amb el dèficit fiscal (com ho diu l'economista Ramon Tremosa) ni tampoc el dèficit (històric) en infraestructures.
És posar un peix més al cove. Per això calia un nou estatut?
[@more@]

Comentaris

  1. Com més passa el temps, més ens n'adonem que el pacte del dissabte tràgic és una aixecada de camisa de la sociovergència per conservar l'status quo i dinamitar qualsevol voluntat canvi. Cal explicar amb claredat aquest fet, amb molta pedagogia i tranquil·litat, tal com fas en aquest article.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...