Passa al contingut principal

Els números de Mas i ZP

El nou finançament de Catalunya havia de ser una resposta als interessos dels catalans i catalanes, acabar amb l'espoli fiscal que practica l'estat espanyol amb Catalunya.
El què era important de la proposta de finançament aprovada al Parlament de Catalunya era que es marcava un model basat en un principi de bilateralitat, amb una comissió mixta de representants catalans i espanyols on es canalitzaria totes les relacions econòmiques i financeres entre Espanya i Catalunya. Aquestes decisions serien vinculants. A més, a través d'aquesta comissió mixta Catalunya tindria una capacitat normativa sobre tots els impostos que suporten els ciutadans catalans.
L'Agència Tributària de Catalunya havia de ser la que assumís la recaptació, gestió, liquidació i inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya.
Un altre principi que havia de regir el finançament català havia de ser el de la transperència, el de marcar un criteris clars en l'aplicació de al dita solidaritat interterritorial, a més de la determinació dels impostos que s’haurien de donar a Espanya en funció dels serveis prestats. És adir, deixar clar quins territoris aporten, quins reben i el per què, a més de pagar a l'Estat segons els serveis prestats a Catalunya.
El nou finançament havia de marcar un model amb els seus criteris, basats en la bilateralitat, l'Agència Tributària única i la transparència i limitació de al solidaritat interterritorial.
Quin és el finançament pactat per Mas?
Si mirem el volum d'euros que en traiem de més, veiem que s'obté una major participació en l'IVA (50%), IRPF (50%) i en els Impostos Especials de gasolina, tabac i alcohol (58%). Això, a primera vista ens porta a trobar un augment de 4.320 milions d'euros més a l'any, un augment del 2,4% PIB.
Ara bé, si gratem una mica, trobem que hi ha una cosa que es diu Fons de Suficiència, que és un mecanisme d’anivellament entre els recursos impositius i la necessitat de cada comunitat autònoma. Amb això, Madrid i Balears tenen un Fons de Suficiència negatiu, i Catalunya tendeix a això. També podria ser que aquest Fons desaparegués. Així que trobem 3 hipòtesis: si es manté l'actual Fons de Suficiència, Catalunya rebria 4.320 milions € més, si aquest Fons de Suficiència desaparegués, l'augment seria de 1.822 milions € més (1% PIB), però si la compensació fos negativa per l'augment de cessions d'impostos, els creixement podria ser 0. Estem lluny d’eixugar el dèficit fiscal, oi?
Però a més d'aquest augment que pot ésser virtual, el pacte Mas es carrega el principi de bilateralitat, ja que la comissió mixta pren decisions que no són vinculants i la capacitat normativa es restringeix sols als impostos cedits totalment, dels quals se'n farà càrrec una Agència Tributària Catalana absolutament mutilada. La resta dependrà de la voluntat del govern espanyol de torn.
El principi de transparència es perd en la foscor pactista de Mas i es manté l'opacitat actual, sense clarificar ni justificar el per què es paga a altres territoris espanyols ni per quins serveis es paga a l'Estat.
I el dèficit d’infraestructures, una de les grans victòries esgrimides per Mas? s’ha pactat un compromís que s'estima entre uns 2.500 i 3.000 milions € en set anys, per invertir en infraestructures al principat. Això són entre uns 370 i 429 milions € a l'any (0.2% del PIB), i sols fins al 2013, just quan els fons europeus s'acaben per Espanya. Catalunya substituirà Europa?
Aquests són els números i la filosofia del pacte vergonyant entre Mas i ZP, un pacte que no comporta un model de finançament que no deixi a Catalunya en mans del govern de Madrid ni acabar amb el dèficit fiscal (com ho diu l'economista Ramon Tremosa) ni tampoc el dèficit (històric) en infraestructures.
És posar un peix més al cove. Per això calia un nou estatut?
[@more@]

Comentaris

  1. Com més passa el temps, més ens n'adonem que el pacte del dissabte tràgic és una aixecada de camisa de la sociovergència per conservar l'status quo i dinamitar qualsevol voluntat canvi. Cal explicar amb claredat aquest fet, amb molta pedagogia i tranquil·litat, tal com fas en aquest article.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda