El dissabte, de matinada, casualment vaig escoltar la notícia que Artur Mas i Zapatero havien pactat el nou estatut, un pacte que preveia una finançament compost del 50% d'alguns impostos (com els de l'IRPF o l'IVA) i de la desaparició del terme nació en l'articulat, fet que li donaria un sentit jurídic. A l'aire, encara queden temes competencials.
La foto de la confraternització sociovergent d'Artur Mas i Zapatero augura el liliputisme de la classe política catalana, encara hegemònica. Es podia esperar i acceptar la fotofinish del pacte del redactat final al Parlament de Catalunya, amb els polzes aixecats del Mas i el Maragall. Una foto a canvi d'un bon estatut. Però aquesta foto no visualitza res més que un pacte d'interessos propis de dos líders de dos partits.
On és la promesa electoral de Zapatero que acceptaria el text que sortís del Parlament de Catalunya? i els escarafalls de CiU durant la redacció de l'estatut? llavors era imprescindible el terme nació en l'articulat, la recaptació del 100% dels impostos des de Catalunya, etc... Què dirà ara el magnífic negociador i gran patriota Quico Homs? Potser més que un negociador pels interessos de Catalunya, sols ha estat un magnífic representant artístic d'Artur Mas o un comercial de CiU. Encara ara dirà que la seva ideologia sols és la nacionalista?
CiU s'ha venut el país, Zapatero el PSC. Així de clar. Tot pel poder.
Zapatero ha tingut por, la seva revolució de l'Espanya plural, la gran reforma que anunciava, s'ha quedat en res, en fum. No ha sabut quadrar els seus barons, amb Ibarra i Bono al capdavant. S'ha encongit davant les tesis del PP, s'ha atemorit davant la remor de sabres, de sotanes i de togues. Ha preferit el fum i mantenir-se en el poder. Per això ha de prescindir d'ERC com a aliat, és massa incòmode per l'Espanya encarcarada que sembla eterna, potser ho és.
CiU, en canvi, és un partit més còmode, més flexible. Té una cosa en comú amb el PSOE, és un partit de poder, que com diria Albert Sàez, un partit que adapta la seva ideologia per tenir el poder. Els convergents van voler desbordar en sobiranisme a ERC i ara salten al regionalisme per amistançar-se amb Zapatero. En un futur, si cal, no tindran problemes en reeditar un nou Majestic amb Rajoy... o Acebes!
La federació nacionalista ha dinamitat la dignitat del Parlament, l'òrgan que hauria de ser dipositària de la sobirania de la ciutadania de Catalunya, les seves ànsies partidistes han imposat els contactes bilaterals, de partit a partit, cosa que ha debilitat el text que va sortir de Catalunya, ja que el PSOE va poder centrar-se en les contradiccions dels partits. Qui ha marcat el ritme ha estat el PSOE, gràcies a Artur Mas.
Zapatero ha mentit Catalunya, Artur Mas l'ha traït. Quan CiU havia de fer front comú pels interessos de Catalunya, comportar-se com un partit nacional, s'ha comportat com un partit de poder.
Però el paper més galdós se l'ha emportat el PSC. S'ha comportat com un escolanet del PSOE, absolutament submís. La seva missió era Zapatero, no era Catalunya.
Ara, Maragall podrà dir que ha estat el President que va fer l'Estatut del 2006, però segurament serà l'últim servei que farà als catalans. El pacte Zapatero-Mas fa tuf de canviar suport moderat al PSOE (que desgasti menys davant els atacs histèrics de la brunete mediàtica i política) per Govern de la Generalitat, i qui sap si algun ministeri pel Duran... Perquè Mas no donarà mai suport a un govern de Madrid sense CiU governant Catalunya. Així que Catalunya s'ha convertit en moneda de canvi. I la castració del PSC la torna. Potser també al govern amb una gran coalició de la sociovergència, l' stablishment polític de la Catalunya regional i ploranera.
L'Estatut que havia de ser el de la Catalunya nacional i social, havia de posar els fonaments per construir una Catalunya lliure i justa, per la plena normalització lingüística i per acabar amb el dèficit fiscal (n'hi ha prou amb el què ha pactat CiU?). En canvi, s'ha convertit en l'Estatut de la Catalunya venuda, amb els seus ciutadans a dins.
Jo no puc donar suport a aquest pacte.
Enhorabona pel bloc, és el primer cop que vinc. Jo en tinc un, però s'actualitza cada molts mesos, un desastre. Per cert, què dius de la colla ICV-EUiA? També som uns venuts? O és millor ignorar-nos?
ResponEliminaBenvolgut Ferran,
ResponEliminaamb això de les formes hi ha molt a dir, no sé què entens tu per anar d'excursió, però suposo que quan agafes les xiruques no tens els serveis d'intel.ligència darrera, seguint-te (en territori francès!), fent informes i que el govern els filtri a mitjans de comunicació afins. La meva opinió a referent a aquest tema a: http://www.esquerra.org/torello/pagina.php?id_text=510
Veig que que els arguments que utilitzes són una mica emboirat i amb regust de bilis regirada, bicarbonat, bicarbonat!
Suposo que la teva visió tecnocràtica de la política et fa dir "administrar i administrar", però, i les lleis qui les fa? i els criteris de governar? i segons què es marquen les prioritats?
Però si el que vols dir és governar, doncs company suposo que no pots valorar el mapa escolar, els nous milers de mestres, per exemple, no?
Amic Ferran, company de facultat, no acabo d'entendre lo dels cognoms, però vaja...
En quan al Conanglell i al Pere els remeto a http://www.esquerra.org/torello/pagina.php?id_text=508 ratificant-me amb el què vaig dir llavors (on per cert, no parlo pas dels "companys" del PSC...) sobretot al final de l'article, on parlo d'una dreta nacional, que hem vist que no existeix.