Sí a uns pressupostos socials i amb la marca d’ERC

El títol del post resumeix el per què ERC-AM de Torelló ha votat favorablement els pressupostos de Torelló.

La nostra manera de fer oposició és responsable, sense fer lectures partidistes per justificar un vot prefixat, escollit abans de saber què se’ns pregunta.

Com vaig dir en el debat pressupostari del ple de gener, aquest SÍ ens dóna més credibilitat per quan hem dit NO a altres coses, com el cas dels pisos dotacionals, un no contra la seva ubicació, totalment inadequada per persones amb problemes de salut.

Demostra que ERC de Torelló no està situada en aquesta dita cultura del no.

Els nostres NO són raonats, com el SÍ a aquests pressupostos.

Sí senyor, un sí raonat i que ens el creiem, perquè el pressupost aprovat amb el nostre vot, juntament amb els Independents i el PSC, preveuen els eixos programàtics d’ERC: la piscina coberta, una demanda històrica d’ERC i del poble; la segona fase del centre de dia, objectiu irrenunciable d’ERC; la municipalització de la Blancaneus i la creació d’una nova llar d’infants pública, oportunitat que ens brinda la Conselleria d’Educació. També parlem d’una arrancada definitiva, preveient un model propi, del Museu de la Torneria, que s’havia convertit en un forat que no s’omplia, per molts diners que s’hi destinés, ara, però, caldrà pensar molt bé quin model de gestió i manteniment hi apliquem, Torelló no té gaire tradició en planificar correctament la gestió dels grans equipaments.

Però a més d’aquestes grans inversions, també trobem que el caire social del pressupost és important, l’assistencial també. També les partides que han de donar resposta a les deficiències en el dia a dia, en els aspectes “de ran de terra”: les voreres, el ferm de les calçades, els parcs i jardins (no cal que els jardins siguin els d’Aranjuez, sinó uns jardins de qualitat, que no faci que els torellonencs marxin a trobar-ne). Totes aquestes demandes sembla que han estat escoltades per l’equip de govern, les hem repetit molt sovint. Molts: l’estat dels jardins, la manca de jocs infantils, l’estat de les voreres, els carrers tallats per sorpresa... Que Torelló és molt bonic des del Meteosat, però cal que ho sigui des d’aquí baix.

Però que votem que sí no vol dir que no tinguem diferències amb l’equip de govern. Hi ha molts aspectes que ens diferencien, com les prioritats nostres que resten total o parcialment desateses: la zona esportiva que està en un estat deplorable; Ràdio Ona víctima d’una desídia asfixiant per la mateixa ràdio i els seus treballadors, en són dos exemples.

També ens distancien uns pressupostos letàrgics en cultura, no veiem cap projecte cultural, quin és el model cultural de Torelló que té la regidora Bardolet?

També discrepem amb Joventut, que si traiem l’aportació en el Pla d’igualtat Home-Dona i la gestió de la Carpa, temes que són importants, però no propis de la regidoria de Joventut, el pressupost és curt i sense preveure polítiques d’emancipació ambicioses.

Però també cal ressaltar les formes. Les formes és el que separa més els socialistes d’ERC. A l’hora d’aplicar un pressupost hi té a veure molt les formes i la filosofia: participativa o dirigista, dialogant o unilateral, des de principis socials o de mercat, nacionals o anacionals. Alguns d’aquests aspectes són compartits amb d’altres grups, d’altres ens distancien.

La unilateralitat dels socialistes, més una política participativa de façana, que amaga una política dirigista, fa que la distància entre l’equip de Franch i el nostre grup sigui important.

Podríem començar per parlar dels pressupostos abans de decidir-ho tot, ara som uns informats passius i volem ser-ne uns d’actius, poder dir la nostra abans que tot estigui tancat.

Però potser és massa tard, ja que aquests pressupostos són els últims pressupostos d’aquesta legislatura, amb inversions que afecten el 2006 també el 2007, on trobem, pel maig, les properes eleccions municipals.

[@more@]