Bloc antic de Jordi Casals i Prat

Anglada ha tornat a guanyar. És molt trist però és així. El fenomen migratori a casa nostra no és conjuntural, és estructural. És a dir, no és una cosa passatgera, sinó que ens hi haurem d'acostumar, és una realitat fruit dels nostres temps, del món globalitzat, interelacionat globalment. Hi ha qui diu que és una oportunitat, hi ha qui diu que és un problema. Ni una cosa ni una altra: és una realitat. Com a realitat, els poders públics li han de donar resposta, a favor del bé comú, això és en el benestar i la cohesió social i nacional. El procés migratori fa que Catalunya creixi demogràficament, la baixa natalitat que hi havia fins ara s'ha vist compensada amb l'arribada de noves persones, amb unes estructures demogràfiques que es caracteritzen per la joventut i la de tenir molts més fills que els europeus. Els hàbits en natalitat, però, aniran canviant a mesura que s'integrin en el sistema econòmic capitalista que ens regeix, que fa que tenir fills no sigui rendible ec

La reorganització territorial de Catalunya és un tema apassionant i apassionat a la comarca d’Osona, o això sembla. Catalunya Central o Alt Ter ? La divisió del Principat en vegueries de nova planta, plantegen una productivitat cartogràfica molt alta per habitant. Passions simbòliques, veïnatges “fraternals” i veïnatges desconfiats, equilibris electoralistes, mesures de grups de pressió (els lobbys anglosaxons, en aquest cas, però, lobbys territorials i professionals, que no empresarials): tot això ha amanit un debat que, al meu entendre, li faltava saber si parlem de carn o de peix. Què vull dir amb això? Doncs que tothom parla de vegueries, però ningú parla de què és una vegueria. Uns ens supramunicipals que gestionaran els recursos que la Generalitat doni i que conviurà amb les diputacions actuals? Un ens supramunicipals que gestionarà els recursos que vindran de Madrid, substituint les actuals diputacions? Unes macrocomarques? Quin contingut té una vegueria? En opinió meva, una

Varis morts i la crema de l’ambaixada danesa a la capital del Líban, Beirut, és el sinistre resultat momentani de les protestes contra Dinamarca , per part de fonamentalistes islàmics. Unes caricatures sobre Mahoma han incendiat el món musulmà. Les manifestacions públiques es multipliquen en estats (o simples monarquies mevievals) on les manifestacions i, fins i tot, les reunions públiques estan prohibides. Estats teocràtics i autocràtics, que es governen amb la llei de Déu o utilitzen el nom d’aquest per governar autoritàriament. Aràbia Saudita i Síria, paradigmes de l’explosió anti-danesa, anti-occidental. Diuen, els líders religiosos i els capitostos púbics d’aquestes protestes virulentes, que el govern danès permet el menyspreu a la figura més sagrada pels musulmans: el profeta Mahoma. Demanen, entre el fum del foc purificador de l’edifici diplomàtic i de les nombroses banderes escandinaves incinerades, que el govern danès ha de tancar el diari que va publicar les caricatures del