Varis morts i la crema de l’ambaixada danesa a la capital del Líban, Beirut, és el sinistre resultat momentani de les protestes contra Dinamarca, per part de fonamentalistes islàmics.
Unes caricatures sobre Mahoma han incendiat el món musulmà.
Les manifestacions públiques es multipliquen en estats (o simples monarquies mevievals) on les manifestacions i, fins i tot, les reunions públiques estan prohibides. Estats teocràtics i autocràtics, que es governen amb la llei de Déu o utilitzen el nom d’aquest per governar autoritàriament. Aràbia Saudita i Síria, paradigmes de l’explosió anti-danesa, anti-occidental.
Diuen, els líders religiosos i els capitostos púbics d’aquestes protestes virulentes, que el govern danès permet el menyspreu a la figura més sagrada pels musulmans: el profeta Mahoma.
Demanen, entre el fum del foc purificador de l’edifici diplomàtic i de les nombroses banderes escandinaves incinerades, que el govern danès ha de tancar el diari que va publicar les caricatures del profeta.
En una una entrevista a El Periódico de Catalunya, el Gran Muftí de Jerusalem gairebé justifica la violència generada, amb crema inclosa de seus diplomàtiques daneses, perquè el Primer Ministre danès no havia rebut als embaixadors de països islàmics, que demanaven explicacions per la publicació de les vinyetes. En una altra part de l'entrevista fa una comparació lamentable entre la llibertat d'expressió que permet la publicació d'unes vinyetes sobre Mahoma i una altra que no permet posar damunt la taula "nombres erronis" de víctimes de l'Holocaust.
El Gran Muftí també lamenta que no hi hagi el mateix respecte vers les altres religions a occident (enten que cristià) i el món musulmà vers les altres religions. No crec que l'antisemitisme, la voladoura d'estatues de buda entre d'altres manifestacions de tolerància religiosa.
Personalment, no amagaré que algunes d’aquestes vinyetes no m’han agradat, fins i tot les trobo de mal gust, sobretot la que pinta a Mahoma amb una bomba al turbant. Però no les veig comparables a les amenaces o destrucció física per motius de creences religioses.
Aquestes vinyetes o caricatures de Mahoma, però, s’han d’emmarcar en una premsa satírica, que als estats musulmans brilla per la seva absència. Alguns autors satírics, com el marroquí Ali Lmrabet ha estat perseguit i condemnat per practicar el periodisme satíric. La premsa satírica va sempre relligada a la democràcia i a la llibertat d'expressió, element congènit de la democràcia.
Potser pels musulmans la figura de Mahoma és sagrada, però per les democràcies la llibertat d’expressió és sagrada i demanar que es tanqui un diari per unes caricatures satíriques, és voler imposar a casa nostre una llei insuflada de fanatisme religiós, on la religió està per damunt del nostre marc de convivència, el democràtic.
I als demòcrates, se’ls demana molt sentit de l’humor, perquè les crítiques, justes o no, s’encaixin millor. Perquè les crítiques, en democràcia, no es censuren.
[@more@]
És tan absurd ser condescendent amb l'islamisme radical com no veure similituds amb el cristianisme radical de casa nostra. Si no, ja em direu perquè el Carod i el president tenen causa oberta amb la justícia pel coi de corona d'espines.
ResponEliminaBenvolgut Daniel,
ResponEliminaagraïria que no fessis servir l'insult en aquest bloc, que escriguis la teva opinió, però sense insultar, una bona manera de fer un bon ús de la llibertat d'expressió.
També m'agradaria dir-te que les societats tenen dret de viure segons els seus marcs de convivència i de relació, i els danesos tenen dret de donar més importància a la llibertat d'expressió que no a la imposició externa d'una religió com a valor dominant en la "seva" societat.
Justificar que es cremin seus diplomàtiques, que es demanin que es tanquin diaris de Dinamarca, tot per unes vinyetes satíriques...
M'agradaria que fossis igual de bel.ligerant (o més!) amb el masclisme imperant (i a vegades violent), majoritàriament, en les societats islàmiques, això com en l'antisemitisme real de molts líders polítics musulmans.
Com també s'ha de denunciar l'Apartheid isrealita i la paranoia islamòfoba arran de l'11-S, algunes de les vinyetes al.ludides en són filles, però una cosa són caricatures satíriques i una altra cosa la retallada de drets, com passa als EE.UU.
Això sí, no cal cremar ambaixades ni agredir diplomàtics.