Veguer major o menor?

La reorganització territorial de Catalunya és un tema apassionant i apassionat a la comarca d’Osona, o això sembla. Catalunya Central o Alt Ter?

La divisió del Principat en vegueries de nova planta, plantegen una productivitat cartogràfica molt alta per habitant.

Passions simbòliques, veïnatges “fraternals” i veïnatges desconfiats, equilibris electoralistes, mesures de grups de pressió (els lobbys anglosaxons, en aquest cas, però, lobbys territorials i professionals, que no empresarials): tot això ha amanit un debat que, al meu entendre, li faltava saber si parlem de carn o de peix.

Què vull dir amb això? Doncs que tothom parla de vegueries, però ningú parla de què és una vegueria. Uns ens supramunicipals que gestionaran els recursos que la Generalitat doni i que conviurà amb les diputacions actuals? Un ens supramunicipals que gestionarà els recursos que vindran de Madrid, substituint les actuals diputacions? Unes macrocomarques? Quin contingut té una vegueria?

En opinió meva, una organització territorial ha de partir més de la racionalitat que de la passió, ha de ser un factor de reequilibri territorial des de la perspectiva socioeconòmica, això vol dir bàsicament en infraestructures, ja sigui en vies de comunicació o equipaments socials, econòmics i administratius.

També s’ha de partir des del principi de la simplicitat, no sobreposar nivells administratius que només dificulten la vida al ciutadà, a més de comportar un sobrecost estèril.

Les vegueries també han de ser un factor d’apropament de l’administració, del govern, a la ciutadania, és a dir, que el govern no estigui a la capital del país, sinó en les de les vegueries.

Ara segurament he tocat un tema sensible, el de la capitalitat. Molt sensible a casa nostra, sobretot a Vic. Ens mullarem.

Per ser capital s’ha de tenir una predisposició de servei i solidaritat vers al territori que es lidera. Moltes vegades, Vic, ha confós la seva capitalitat en la capitalització de la comarca. Ha aprofitat la comarca per reforçar-se sense una visió de territori global, sinó de ciutat en particular. Ha faltat generositat.

Vic és la capital natural d’Osona, però no ha estat capaç de liderar el territori, i ara, per interessos partidistes encara es dificulta més. El cas de la TDT pública d’Osona n’ha estat un cas clar.

Si Vic vol ser capital, que lideri amb generositat i ens tindrà a tots al seu costat. Potser fins i tot, sense generositat, també ens hi trobarà.

Ja sé que podria haver esbandit el tema parlant de cocapitalitat amb Manresa, i potser amb Igualada, que segurament serà el que passarà, però, amics, no tindré un bloc per esquivar el tema, oi?

Com podreu imaginar, no crec en l’Alt Ter. Parlar d’una divisió territorial en vegueries, pensant en el reequilibri territorial, l’aproximació al ciutadà i la sostenibilitat econòmica del país, fer vegueries de dues comarques no sembla la millor opció.

Per fer l’Alt Ter, ja podríem apostar per una divisió sols comarcal, amb delegacions del govern en cada capital de comarca i una xarxa d’infrastructures de interconnexió intercomarcal multiradial. Però Catalunya encara no té una potencialitat econòmica per suportar el cost d’una organització així, com tampoc el d’un mapa amb vegueries de dues comarques. A més, noto un cert deix de prepotència respecte el Ripollès amb el plantejament de l’Alt Ter, com si busquéssim una comarca dèbil per poder ser vegueria i tenir la capital nosaltres.

Així que, ja que el model comarcal (ideal de proximitat i equilibri territorial, però insostenible econòmicament) no és viable, jo em decanto per les vegueries i en el nostre cas, la de la Catalunya Central, potser fins i tot, si ho volen, amb la incorporació d’un Ripollès, emocionalment lligat a Girona, però estructuralment a Osona, no per qüestió de capitalitats...

Això sí, els recursos de les vegueries els ha de repartir la Generalitat amb un principi d’interès comú nacional, català, és clar.

Catalunya província única (mentre siguem espanyols...), vegueries, consells comarcals (com a ens de serveis als municpis) i municipis (amb més recursos i majors competències).

[@more@]