Passa al contingut principal

Anglada guanya (o quan la por regeix la política)

Anglada ha tornat a guanyar. És molt trist però és així.
El fenomen migratori a casa nostra no és conjuntural, és estructural. És a dir, no és una cosa passatgera, sinó que ens hi haurem d'acostumar, és una realitat fruit dels nostres temps, del món globalitzat, interelacionat globalment.
Hi ha qui diu que és una oportunitat, hi ha qui diu que és un problema. Ni una cosa ni una altra: és una realitat.
Com a realitat, els poders públics li han de donar resposta, a favor del bé comú, això és en el benestar i la cohesió social i nacional.
El procés migratori fa que Catalunya creixi demogràficament, la baixa natalitat que hi havia fins ara s'ha vist compensada amb l'arribada de noves persones, amb unes estructures demogràfiques que es caracteritzen per la joventut i la de tenir molts més fills que els europeus. Els hàbits en natalitat, però, aniran canviant a mesura que s'integrin en el sistema econòmic capitalista que ens regeix, que fa que tenir fills no sigui rendible econòmicament (és així de trist).
Aquest creixement, però, es fa des dels sectors més baixos socialment parlant, és a dir, que en l'estat del benestar on vivim, són necessaris uns costos més elevats en despesa pública per polítiques de benestar. És aquest un dels factors que fan imprescindible un finançament just per Catalunya que acabi amb l'espoli fiscal que vivim els catalans. Catalunya ha de poder donar resposta a les necessitats socials de qui hi vivim, i ara no és possible. Amb el pactat per Mas i Zapatero, tampoc.
La política de benestar ha de ser per tothom que visqui a Catalunya. Tothom, ningú es pt quedar exclòs. Calen, doncs, més recursos, sinó ens aboquem al conflicte.
La comarca d'Osona hi ha un elevat nombre de persones immigrades, sobretot a Manlleu i Vic, i a Torelló en augment. Ens ha de fer por això? La resposta ha de ser, contundentment, no.
La por encega, ens fa rebutjar la realitat i donar respostes errònies, i quan parlem de cohesió social, molt probablement voldrà dir conflictivitat social.
Aquest és el camí del xenòfob Anglada i els seus seguidors, s'aprofiten de la por del primer moment que provoca la diferència.
Aquest és el camí que ha recorregut a Premià, on va mobilitzar part de la ciutadania en contra de la construcció d'una mesquita. Aquest és el camí que ha seguit a Vic, manipulant una assemblea de veïns, sense el consentiment del president de l'escala afectada, per aturar la construcció d'una església evangèlica, que majoritàriament seria utilitzada per gent immigrada.
L'equip de govern encapçalat pel democratacristià Jacint Codina ha estat jugant amb foc durant aquesta legislatura, donant joc a la repugnant PlataformaxCatalunya, formació que explota l'odi, que s'alimenta de la por i del conflicte que engendra.
Com pot ser que l'alcalde democràtic de Vic hagi consentit que la
por hagi guanyat a la legalitat? Si contemplava les condicions legals, per què no s'ha pogut fer aquest centre religiós? Quins problemes de convivència podia portar aquest centre? la pell de color dels creient que s'hi reunirien? Que potser el problema és que no eren catòlics? Perquè els negres que van a missa de diumenge no creen pas alarma social, veritat?
Quan la por regeix la política, la llibertat i la democràcia estan de dol.
[@more@]

Comentaris

  1. A part d'estar d'acord amb l'antiracisme del teu article, se'm fa un pèl insatisfactori l'explicació que a Osona ha arrencat amb força Plataforma x Catalunya perquè hi ha molts immigrants. N'hi ha més que a Barcelona o al Baix Llobregat? O és que la xenofòbia tova d'unió democràtica durant anys hi té alguna cosa a veure? No ho pregunto amb ànim impugnatori, sinó des de l'absoluta ignorànica d'un barceloní de soca-rel (d'un progre pixapins, més concretament).

    ResponElimina
  2. Amic Ferran, ja sé que els teus arguments no són com els de l'Anglada, però si no aportes alternatives ho pot semblar, ja que només t'oposes.
    Òbviament que no es tracta només d'un accés universal a l'estat del benestar, però el dret a l'estat del benestar crec que és irrenunciable i tothom qui hi visui hi ha d'accedir, sinó tindrem una societat fracturada socialment.
    La integració de les persones immigrades s'ha de fer també des dels valors civics i culturals, acceptant les diferències, però respectant, sempre, les regles de convivència de casa nostra.
    Però en el cas de l'església evangèlica que esmento en el post, això no ha passat, ja que malgrat contemplar les regles del joc, no s'ha deixat fer l'església.
    Holanda i Dinamarca no és que abandonin l'universalització de l'estat del benestar, això no és veritat, sinó que veuen que s'ha d'exigir deures (civics i culturals) a més d'atorgar drets.
    Salut.
    PS: Genís, a Vic i a Manlleu hi ha un alt percentatge de persones immigrades respecte la poblacó global. No és que hi hagi més immigrats (actuals) que a l'Àrea Metropolitana, sinó que hi ha un percentatge més alt.

    ResponElimina
  3. Benvolgut lel,
    no censuro, peruqè com molt bé pots veure hi ha opinions per a tot, fins i tot la teva.
    Però per gestionar els comentaris al bloc no es pot donar pas ni a l'insult ni a llançar eslogans. Bàsicament perquè es fa carregós i no aporta res. A més, pot fer desembocar a una guerra de comentaris superflus i pamfletaris, que és exactement el què estava passant.
    Sí, he tret comentaris que no aportaven res i d'altres d'insultants, tant d'una banda com d'una altra.
    Espero que ho entenguis i que el bloc continui sent del teu interès.

    ResponElimina
  4. No juguem amb foc... És molt fàcil excitar els sentiments contra..., fer sortir la por que tots duem dins... Només cal veure les campanyes de crispació que s'organitzen a nivell estatal. I això dóna vots, allà i aquí i a Europa i a tot arreu. Però, insisteixo, no juguem amb foc!!!! Desconec quina és la millor manera per integrar totes les persones que vénen i que vindran. Però la integració és l'única opció viable. No hi ha cap dubte que la confrontació no fa res més que encendre la guspira, o la foguerada. I, com que no tenim prou bombers per apagar tants focs d'aquestes proporcions, el més probable és que si algú, per quatre vots o perquè s'ho creu, atia les flames, tots plegats ens acabarem cremant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda