Passa al contingut principal

L'oprtunisme d'esquerres de Saura

Des del catalanisme d’esquerres no s’entén un no a l’Estatut, més enllà de plantejaments estrictament partidistes. Les raons del NO d’ERC es basen més en la tàctica política, el rebuig a la foto Zapatero-Mas, que en una valoració negativa dels continguts del nou Estatut. ERC ha votat a favor del 85% dels continguts de l’Estatut. La seva postura és més estètica que política, ja que té la garantia que l’Estatut s’aprovarà amb el SI dels altres”. Això és el que pensa Iniciativa sobre el paper d’ERC davant les votacions al Congrés, al Senat i al futur referèndum estatutari.

Quina gran decepció l’evolució des del PSUC a l’oportunisme d’esquerres d’ICV.

Un partit apèndix del PSC, força política de qui depèn que pugui governar o no.

Sap greu que el llegat polític d’un partit històric com el PSUC, pal de paller en l’antifranquisme a l’interior de Catalunya, que relligava elsinteressos socials amb els nacionals, s’hagi bescanviat per les baixes conviccions ecosocialistesdeveritat.

Dir no a un estatut que ha perdut dues potes i mitja de les tres on s’aguantava, no és per estètica.

Dir no a un estatut que no inclogui el reconeixament nacional de catalunya en l’articulat no és per estatètica.

Dir no a un estatut que no preveu el blindatge en moltes competències i que no és capaç de concebre una gestió catalana de l’aeroport del Prat, no és per estètica.

Dir no a un estatut que no supera el peix al cove dels últims 25 anys, que no acaba amb el dèficit fiscal al voltant del 10%, fet que afecta, sobretot, a l’estat del benestar per les classes populars catalanes, no és per estètica.

Potser Joan Saura hauria d’explicar perquè va dir sí a un estatut anacional de Catalunya i a un finançament de peix al cove tant sospitosament pactat per CiU i el PSOE.

Per què amic Joan, ICV no ha treballat per l’estatut del 30 de setembre? El vàreu votar per estètica potser?

Nosaltres, ERC, no diem NO a l’estatut. Diem SÍ a l’estatut sortit del Parlament.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...