Salta al contingut principal

Una sala de plens pel President

Ciutadans de Torelló, ja la tenim aquí!

Sí, ja tenim nova sala de plens, reconstruïda, més que reformada, a marxes forçades i en un secretisme com si es tractés d’una ciutat industrial secreta de la Sibèria de Brezhnev o una nova central nuclear iraniana.

Sort que una intrèpida periodista de Torelló va “clissar” com es retiraven, de la Casa de la Vila, els bancs de missa (sí, els ciutadans i periodistes que s’apropaven un dilluns al mes a escoltar els seus regidors, patien la duresa i incomoditat d’uns bancs clavats als de missa, però els de l’ajuntament no deuen fer mèrits celestials). L’alcalde va haver de donar explicacions i la periodista va xafar la sorpresa que ens tenia preparada el Miquel Franch a l’oposició i (segurament) a part dels seus regidors.

Personalment, ja m’anirà bé si canvien les històriques cadires que, al veure-les, a un li venia al cap olor de naftalina. Fins i tot, en el penúltim ple, una molla s’havia descontrolat. No va causar mals majors.

Però em sembla que el regal no és pels regidors d’ara ni del futur, sinó que és pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, que visitarà la població de Torelló.

Visita que, per altra banda, sembla que també fos un regal sorpresa als regidors, ja que també ens n’hem informat a través de la premsa i, oficialment, a penúltima hora.

Ara tindrem una sala de plens amb cadires sense corcs ni molles empipadores, taules on deixar reposar la paperassa i una il.luminació com Déu, o Mossèn Fortià Solà, sempre present en la sala (encara hi serà?), mana.

Però potser trobarem a faltar l’ambient decimonònic de llum grogenca i olor a resclosit.

Entrarem al segle XXI de les sales de plens. Gràcies President Maragall.

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica. Què és la RB, però? La RB és “ és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui ”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica . L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comuni...