Passa al contingut principal

Una sala de plens pel President

Ciutadans de Torelló, ja la tenim aquí!

Sí, ja tenim nova sala de plens, reconstruïda, més que reformada, a marxes forçades i en un secretisme com si es tractés d’una ciutat industrial secreta de la Sibèria de Brezhnev o una nova central nuclear iraniana.

Sort que una intrèpida periodista de Torelló va “clissar” com es retiraven, de la Casa de la Vila, els bancs de missa (sí, els ciutadans i periodistes que s’apropaven un dilluns al mes a escoltar els seus regidors, patien la duresa i incomoditat d’uns bancs clavats als de missa, però els de l’ajuntament no deuen fer mèrits celestials). L’alcalde va haver de donar explicacions i la periodista va xafar la sorpresa que ens tenia preparada el Miquel Franch a l’oposició i (segurament) a part dels seus regidors.

Personalment, ja m’anirà bé si canvien les històriques cadires que, al veure-les, a un li venia al cap olor de naftalina. Fins i tot, en el penúltim ple, una molla s’havia descontrolat. No va causar mals majors.

Però em sembla que el regal no és pels regidors d’ara ni del futur, sinó que és pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, que visitarà la població de Torelló.

Visita que, per altra banda, sembla que també fos un regal sorpresa als regidors, ja que també ens n’hem informat a través de la premsa i, oficialment, a penúltima hora.

Ara tindrem una sala de plens amb cadires sense corcs ni molles empipadores, taules on deixar reposar la paperassa i una il.luminació com Déu, o Mossèn Fortià Solà, sempre present en la sala (encara hi serà?), mana.

Però potser trobarem a faltar l’ambient decimonònic de llum grogenca i olor a resclosit.

Entrarem al segle XXI de les sales de plens. Gràcies President Maragall.

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...