Passa al contingut principal

VIIè Congrés d'ERC Osona

El passat divendres 24 de març, es va celebrar el VIIè Congrés Comarcal d’ERC-Osona, al Centre Cívic Costa i Font de Taradell.

Primer de tot voldria dir que va ser molt emotiu el minut de silenci pel company i amic Joan Girbau.

Formàvem part de l’única candidatura que es va presentar l’alcalde i conseller comarcal Jordi Serra, com a president, Lluís Argemí, com a secretari d’Organització, el diputat i alcalde d’Olost Josep Maria Freixanet, com a secretari de Política Parlamentària, la regidora de Prats Montserrat Juvanteny, com a secretària de la Dona, Arnau Albert, com a secretari de formació (de nova creació), Jaume Martí, com a secretari de Finances, el regidor de Taradell Toni Casassas, com a secretari de Política Municipal, i un servidor, com a secretari d’Imatge i Comunicació.

Hi ha hagut alguns canvis com el canvi de la taradellenca Imma Sala pel pescallunes Jaume Martí, en la secretaria de Finances.

Un canvi a destacar és el de l’admirat Pere Prat, l’alcalde d’ERC per excel.lència, a Osona i a Catalunya. Per motius de feina a Manlleu, no es podia fer càrrec de la tasca de preparar unes eleccions municipals. En Pere, però, no se’n va a casa, es manté a l’executiva com a vocal, un vocal de pes que farà sentir la seva veu, la veu de qui ha fet molta feina i ben feta.

En el Congrés Comarcal també es van escollir els dos Consellers Nacionals que pertoquen a la federació comarcal. Van ser escollits Jordi Brillas per 50 vots i Jordi Beranguer per 29 vots a favor.

Hi ha un aspecte que m’agradaria destacar, de les vuit secretaries, quatre estan ocupades per persones formades a les JERC, la Montse i l’Arnau, que encara són militants, i el Lluís i jo mateix. Si comptem que el Conseller Nacional més votat va ser Jordi Brillas, que va plegar de militància al mateix temps que jo, podem veure que les JERC tenen una gran ascendència en aquesta executiva. Aquesta no és una bona notícia per qüestions corporativistes, sinó que demostra que no hi ha un trencament ni ruptura generacional, que els joves ens anem integrant en el treball i aprofitant l’experiència de persones de la vàlua de Freixanet o Pere Prat.

Tenim un bon equip, necessari per encarar un dels objectius marcats per l’executiva escollida i que marca el pla estratègic aprovat en el darrer congrés: que ERC esdevingui la primera força política de la comarca.

ERC és el partit emergent a la comarca i a tot Catalunya, un partit d’esquerra moderna i propera ala gent, perquè està formada per aquesta gent normal. Som persones que no formem part de cap elit de poder ni econòmic, el que ens fa lliures per defensar l’interès públic dels osonencs. Des del municipalisme i des del territori més ampli com la comarca, sense perdre de vista la transició en la divisió territorial que ens trobem.

ERC, d’esquerra i frescament democràtica, amb una visió absolutament nacional del país, que no entenem sense la seva gent, sense la dimensió social del país, ha de ser capaç de donar respostes als nous reptes com són les realitats mediambientals, la immigració, el creixement demogràfic i la pressió urbanística, a més la planificació d’infraestructures.

En som capaços, ho demostrem i ho demostrarem.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda