Passa al contingut principal

VIIè Congrés d'ERC Osona

El passat divendres 24 de març, es va celebrar el VIIè Congrés Comarcal d’ERC-Osona, al Centre Cívic Costa i Font de Taradell.

Primer de tot voldria dir que va ser molt emotiu el minut de silenci pel company i amic Joan Girbau.

Formàvem part de l’única candidatura que es va presentar l’alcalde i conseller comarcal Jordi Serra, com a president, Lluís Argemí, com a secretari d’Organització, el diputat i alcalde d’Olost Josep Maria Freixanet, com a secretari de Política Parlamentària, la regidora de Prats Montserrat Juvanteny, com a secretària de la Dona, Arnau Albert, com a secretari de formació (de nova creació), Jaume Martí, com a secretari de Finances, el regidor de Taradell Toni Casassas, com a secretari de Política Municipal, i un servidor, com a secretari d’Imatge i Comunicació.

Hi ha hagut alguns canvis com el canvi de la taradellenca Imma Sala pel pescallunes Jaume Martí, en la secretaria de Finances.

Un canvi a destacar és el de l’admirat Pere Prat, l’alcalde d’ERC per excel.lència, a Osona i a Catalunya. Per motius de feina a Manlleu, no es podia fer càrrec de la tasca de preparar unes eleccions municipals. En Pere, però, no se’n va a casa, es manté a l’executiva com a vocal, un vocal de pes que farà sentir la seva veu, la veu de qui ha fet molta feina i ben feta.

En el Congrés Comarcal també es van escollir els dos Consellers Nacionals que pertoquen a la federació comarcal. Van ser escollits Jordi Brillas per 50 vots i Jordi Beranguer per 29 vots a favor.

Hi ha un aspecte que m’agradaria destacar, de les vuit secretaries, quatre estan ocupades per persones formades a les JERC, la Montse i l’Arnau, que encara són militants, i el Lluís i jo mateix. Si comptem que el Conseller Nacional més votat va ser Jordi Brillas, que va plegar de militància al mateix temps que jo, podem veure que les JERC tenen una gran ascendència en aquesta executiva. Aquesta no és una bona notícia per qüestions corporativistes, sinó que demostra que no hi ha un trencament ni ruptura generacional, que els joves ens anem integrant en el treball i aprofitant l’experiència de persones de la vàlua de Freixanet o Pere Prat.

Tenim un bon equip, necessari per encarar un dels objectius marcats per l’executiva escollida i que marca el pla estratègic aprovat en el darrer congrés: que ERC esdevingui la primera força política de la comarca.

ERC és el partit emergent a la comarca i a tot Catalunya, un partit d’esquerra moderna i propera ala gent, perquè està formada per aquesta gent normal. Som persones que no formem part de cap elit de poder ni econòmic, el que ens fa lliures per defensar l’interès públic dels osonencs. Des del municipalisme i des del territori més ampli com la comarca, sense perdre de vista la transició en la divisió territorial que ens trobem.

ERC, d’esquerra i frescament democràtica, amb una visió absolutament nacional del país, que no entenem sense la seva gent, sense la dimensió social del país, ha de ser capaç de donar respostes als nous reptes com són les realitats mediambientals, la immigració, el creixement demogràfic i la pressió urbanística, a més la planificació d’infraestructures.

En som capaços, ho demostrem i ho demostrarem.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...