Passa al contingut principal

Cap de setmana de lluita (cívica)

Ha estat un cap de setmana reivindicatiu i mobilitzat. Avui diumenge he anat a la 5a “Caminada per una Vall del Ges més neta”, enguany pel nou projecte d’incineradora per Sant Pere de Torelló. Malgrat les nombroses comunions d’aquest assolellat diumenge, l’assistència feia goig, el dia també. Com en cada edició, augmenten les adhesions de col·lectius d’arreu del país. És un goig veure l’empenta d’aquests ciutadans i ciutadanes de la Vall del Ges, que des de molts altaveus oficials se’ls ha atacat i molt.

El dissabte em va tocar anar a la concentració de la Plataforma pel dret a decidir, a Plaça Catalunya. Amb l’Arseni i l’Aina ens vam plantar al centre, per arreserar-nos a l’ombra d‘un lateral de la plaça. Un cop va començar l’acte vam anar a prendre al sol patriòtic de l’acte.

Xavier Serrat i Elisneda Romeu fent d’speakers, llegint el manifest amb fermesa i a duo, van ser seguits per l’arenga patriòtica de l’Oriol Junqueres, pel discurs serenament ferm de l’Héctor López-Bofill, al principi tímid per acabar brillant; per l’economista Elisenda Paluzié (va explicar perfectament l'engany del sistema de finançament pactat per Mas i ZP), Sergi Perelló, de la Intersindical, per un emotiu Diosdado Toledano, del corrent Rojos/Roges d'EUiA (deuen quedar restes lliures d’aquell PSUC congelat per Ribó!) i un dels acomiadats de Seat, per Xevi Safont, de la plataforma Diguem No, i per Mònica Sabata, de la Plataforma pel Dret de Decidir.

No sabria dir quanta gent hi havia concentrada, la plaça estava plena. Potser caldria preguntar a Contrastant. Això sí era una presència coral, amb Maulets intercanviant fulletons amb militants de la JERC, membres d’Estat Català al costat dels de Lluita Internacionalista, Ecologistes varis, els de Revolta Global, el Xirinachs i diferents membres d’Esquerra, enmig de la gent.

Tot ho envoltava un ambient d’il·lusió i responsabilitat civil i patriòtica. També de justícia social. Paluzié, Toledano i Perelló ho van deixar ben clar.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació