El dissabte em va tocar anar a la concentració de la Plataforma pel dret a decidir, a Plaça Catalunya. Amb l’Arseni i l’Aina ens vam plantar al centre, per arreserar-nos a l’ombra d‘un lateral de la plaça. Un cop va començar l’acte vam anar a prendre al sol patriòtic de l’acte.
Xavier Serrat i Elisneda Romeu fent d’speakers, llegint el manifest amb fermesa i a duo, van ser seguits per l’arenga patriòtica de l’Oriol Junqueres, pel discurs serenament ferm de l’Héctor López-Bofill, al principi tímid per acabar brillant; per l’economista Elisenda Paluzié (va explicar perfectament l'engany del sistema de finançament pactat per Mas i ZP), Sergi Perelló, de la Intersindical, per un emotiu Diosdado Toledano, del corrent Rojos/Roges d'EUiA (deuen quedar restes lliures d’aquell PSUC congelat per Ribó!) i un dels acomiadats de Seat, per Xevi Safont, de la plataforma Diguem No, i per Mònica Sabata, de la Plataforma pel Dret de Decidir.
No sabria dir quanta gent hi havia concentrada, la plaça estava plena. Potser caldria preguntar a Contrastant. Això sí era una presència coral, amb Maulets intercanviant fulletons amb militants de la JERC, membres d’Estat Català al costat dels de Lluita Internacionalista, Ecologistes varis, els de Revolta Global, el Xirinachs i diferents membres d’Esquerra, enmig de la gent.
Tot ho envoltava un ambient d’il·lusió i responsabilitat civil i patriòtica. També de justícia social. Paluzié, Toledano i Perelló ho van deixar ben clar.
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada