Carta als montenegrins

Benvolguts ciutadans i ciutadanes montnegrins,

Vull felicitar-vos per haver aconseguit un estat propi que us faci visibles a la resta del món.

El fet que sols les nacions que tinguin la seva bandera penjada al seu de les Nacions Unides siguin reconegudes com a tals, fa que en aquests moments sigui gairebé imprescindible tenir un estat propi perquè les nacions siguin respectades.

És la primera vegada que la UE s’implica en un procés d’autodeterminació a Europa. Va perdre, dramàticament, moltes oportunitats, sobretot amb els vostres veïns balcànics.

Ara bé, la UE no deixa de ser la Europa dels estats, enrocats en l’estatus quo i que posen el domini, amb la seva cosmovisió pertinent, a la UE. No pot ser que noves i petites nacions puguin posar en entredit el dogma de la immobilitat de les fronteres dels grans estats. No puc oblidar el suport de París a la Iugoslava sinistra de Milosevic. Tampoc puc oblidar el dolor mostrat per l’ex-ministre Bono davant la previsió que tropes espanyoles haguessin de protegir un procés de secessió de Kosovo.

La vella Europa encara té por de les llibertats dels pobles, es pensa que les misèries europees i els grans genocidis s’han fet en nom de la llibertat dels pobles. És l’imperialisme dels grans estats i l’odi al veí que ha assassinat centenars de milers de persones. L’odi de l’opressor que es sent superior al dominat, odi de l’oprimit vers l’opressor autista i estrangulador. És per això que l’Europa poruga, que no deixa parlar català, us va posar “aranzels” democràtics exigint una majoria qualificada independentista per aconseguir la llibertat. És aquella paradoxa que la llibertat és més cara que les cadenes. Quina por a la llibertat...

Montenegro era la última de les repúbliques de l’antiga Iugoslàvia que convivia amb Sèrbia. Ara, montenegrins, heu decidit caminar lliures, pel vostre bé, no per odis, sinó per amor a la vostre gent, que és el que dona sentit a la vostra terra.

Nosaltres, els catalans, també farem un referèndum el 18 de juny, però no decidirem si volem ser més lliures, tampoc reforçarem la nostra condició nacional. És un referèndum carregat pels interessos partidistes d’uns que volen mantenir el president espanyol, a costa del president de Catalunya, i els altres que volen retornar a unes institucions, a costa del benestar dels catalans.

Els catalans, que ens volem creure que som el paradigma de la dignitat nacional de les nacions sense estat europees, que les nostres elits governants autonomistes es vanten d’haver aconseguit la major cota d’autogovern d’un poble sense estat a tot Europa, anirem a votar el 18 de juny per un estatut d’autonomia que no és ni el que va proposar el parlament dels catalans al 30 de setembre passat.

Montenegrins, els catalans tenim uns partits dominants que venen el país a canvi de poder propi, a costa del benestar dels catalans, a costa de la dignitat del Parlament català, a costa del futur nacional.

Ara vosaltres voleu lliures per Europa. Heu sobreviscut al foc balcànic. Heu superat els entrebancs de la immobilista Europa. Ens heu demostrat com la voluntat d’un poble és imparable.

Salutació a una nació que deixa de ser sense estat per tenir un estat que la faci ser respectada.

Visca la llibertat!

Jordi Casals i Prat

Torelló, 22 de maig de 2006

[@more@]