Passa al contingut principal

Carta als montenegrins

Benvolguts ciutadans i ciutadanes montnegrins,

Vull felicitar-vos per haver aconseguit un estat propi que us faci visibles a la resta del món.

El fet que sols les nacions que tinguin la seva bandera penjada al seu de les Nacions Unides siguin reconegudes com a tals, fa que en aquests moments sigui gairebé imprescindible tenir un estat propi perquè les nacions siguin respectades.

És la primera vegada que la UE s’implica en un procés d’autodeterminació a Europa. Va perdre, dramàticament, moltes oportunitats, sobretot amb els vostres veïns balcànics.

Ara bé, la UE no deixa de ser la Europa dels estats, enrocats en l’estatus quo i que posen el domini, amb la seva cosmovisió pertinent, a la UE. No pot ser que noves i petites nacions puguin posar en entredit el dogma de la immobilitat de les fronteres dels grans estats. No puc oblidar el suport de París a la Iugoslava sinistra de Milosevic. Tampoc puc oblidar el dolor mostrat per l’ex-ministre Bono davant la previsió que tropes espanyoles haguessin de protegir un procés de secessió de Kosovo.

La vella Europa encara té por de les llibertats dels pobles, es pensa que les misèries europees i els grans genocidis s’han fet en nom de la llibertat dels pobles. És l’imperialisme dels grans estats i l’odi al veí que ha assassinat centenars de milers de persones. L’odi de l’opressor que es sent superior al dominat, odi de l’oprimit vers l’opressor autista i estrangulador. És per això que l’Europa poruga, que no deixa parlar català, us va posar “aranzels” democràtics exigint una majoria qualificada independentista per aconseguir la llibertat. És aquella paradoxa que la llibertat és més cara que les cadenes. Quina por a la llibertat...

Montenegro era la última de les repúbliques de l’antiga Iugoslàvia que convivia amb Sèrbia. Ara, montenegrins, heu decidit caminar lliures, pel vostre bé, no per odis, sinó per amor a la vostre gent, que és el que dona sentit a la vostra terra.

Nosaltres, els catalans, també farem un referèndum el 18 de juny, però no decidirem si volem ser més lliures, tampoc reforçarem la nostra condició nacional. És un referèndum carregat pels interessos partidistes d’uns que volen mantenir el president espanyol, a costa del president de Catalunya, i els altres que volen retornar a unes institucions, a costa del benestar dels catalans.

Els catalans, que ens volem creure que som el paradigma de la dignitat nacional de les nacions sense estat europees, que les nostres elits governants autonomistes es vanten d’haver aconseguit la major cota d’autogovern d’un poble sense estat a tot Europa, anirem a votar el 18 de juny per un estatut d’autonomia que no és ni el que va proposar el parlament dels catalans al 30 de setembre passat.

Montenegrins, els catalans tenim uns partits dominants que venen el país a canvi de poder propi, a costa del benestar dels catalans, a costa de la dignitat del Parlament català, a costa del futur nacional.

Ara vosaltres voleu lliures per Europa. Heu sobreviscut al foc balcànic. Heu superat els entrebancs de la immobilista Europa. Ens heu demostrat com la voluntat d’un poble és imparable.

Salutació a una nació que deixa de ser sense estat per tenir un estat que la faci ser respectada.

Visca la llibertat!

Jordi Casals i Prat

Torelló, 22 de maig de 2006

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació