Passa al contingut principal

El pensament únic comunicatiu: la informació de la Catalunya submisa

De nou el silenci ha envoltat la prèvia i part de l’acció de la Plataforma pel Dret a Decidir. L’actuació dels mitjans de comunicació en el procés de pre-campanya (ai la campanya!) m’està xocant.

Què pot ajuntar El Periódico, La Vanguardia i L’Avui? La Catalunya submisa de l’stablishment polític català. El silenci davant el NO (o la seva caricaturització) és un exemple del pensament únic de la Catalunya submisa.

La crònica de El Periódico dirigit per un germà Nadal (quina gran família, potser una de les més influents en l’actual catalana), signada per Xavier Barrena, ens mostra un acte amb menys de 1.000 persones (ho demostra amb una foto parcial) i amb uns oradors freakis i avorrits (perquè van parlar de la LOFCA...).

L’Avui, al servei de la pàtria (així m’ho han dit diferents subscriptors) no surt la notícia a la portada, i la crònica, firmada per David Miró, segueix una línia editorial “ridiculista”. Això sí, diu que hi havia uns 2.000 “ridiculistes” torrats al sol. També es denota una certa irritació de Miró per haver-lo fet perdre un dissabte a la tarda sota un sol que pica, i molt!

Per acabar em ve al cap l’entrevista que li han programat a la Mònica Terribas amb el gran patriarca hispànic del gran tarannà infal·lible: Zapatero, també pare (adoptiu) de la pàtria catalana. A la Terribas fins i tot li avançaran l’horari. Tinc morbo per saber si li farà preguntes incisives i si li ensenyarà el vídeo de la gran mentida, on ZP prometia la terra promesa estatutària (la bona) als catalan(et)s.

Catalunya és una nació mutilada mediàticament, li manca una extremitat, un braç o una cama.

Catalunya té diaris de l’esquerra autonomista (El Periódico), de la dreta autonomista (L’Avui), l’esquerra espanyolista (El País) i la dreta espanyolista (ABC, El Mundo i La Razón). Llavors tenim la premsa del poder (La Vanguardia) i un diari que encara no spa què vol ser quan sigui gran, que és el Punt (la realitat és que molta gent tenia confiança en què s’erigís en la veu de l’esquerra nacional. Va fer llufa.

Els serveis informatiu de la Corpo (Tv3 i Catalunya Ràdio) són 100% oficialistes, enlloc de ser públics.

De les ràdios de continguts generalistes tenim l’abans esmentada Catalunya Ràdio, SER (PsoeRISA), La COPE (només aptes per masoquistes, que n’hi ha molts, i sàdics, que també n’hi ha molts) i els de RAC-1, que tendeixen a la crítica eterna del Joan Bosch a la prudència pro-governamental dels Godó.

(Ara he vist que el Bassas entrevistarà a Zapatero per primera vegada... just ara!)

Però, de moment, ens queda la xarxa. Repeteixo: de moment.

Me’n vaig a llegir a Villatoro, escriptor i periodista (no és res més que això per l’Avui...) i al classista Sostres, a veure si trenquen el pensament únic estatutari...Ha! Ha! (riure per no plorar).

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació