De nou el silenci ha envoltat la prèvia i part de l’acció de la Plataforma pel Dret a Decidir. L’actuació dels mitjans de comunicació en el procés de pre-campanya (ai la campanya!) m’està xocant.
Què pot ajuntar El Periódico, La Vanguardia i L’Avui? La Catalunya submisa de l’stablishment polític català. El silenci davant el NO (o la seva caricaturització) és un exemple del pensament únic de la Catalunya submisa.
La crònica de El Periódico dirigit per un germà Nadal (quina gran família, potser una de les més influents en l’actual catalana), signada per Xavier Barrena, ens mostra un acte amb menys de 1.000 persones (ho demostra amb una foto parcial) i amb uns oradors freakis i avorrits (perquè van parlar de la LOFCA...).
L’Avui, al servei de la pàtria (així m’ho han dit diferents subscriptors) no surt la notícia a la portada, i la crònica, firmada per David Miró, segueix una línia editorial “ridiculista”. Això sí, diu que hi havia uns 2.000 “ridiculistes” torrats al sol. També es denota una certa irritació de Miró per haver-lo fet perdre un dissabte a la tarda sota un sol que pica, i molt!
Per acabar em ve al cap l’entrevista que li han programat a la Mònica Terribas amb el gran patriarca hispànic del gran tarannà infal·lible: Zapatero, també pare (adoptiu) de la pàtria catalana. A la Terribas fins i tot li avançaran l’horari. Tinc morbo per saber si li farà preguntes incisives i si li ensenyarà el vídeo de la gran mentida, on ZP prometia la terra promesa estatutària (la bona) als catalan(et)s.
Catalunya és una nació mutilada mediàticament, li manca una extremitat, un braç o una cama.
Catalunya té diaris de l’esquerra autonomista (El Periódico), de la dreta autonomista (L’Avui), l’esquerra espanyolista (El País) i la dreta espanyolista (ABC, El Mundo i La Razón). Llavors tenim la premsa del poder (La Vanguardia) i un diari que encara no spa què vol ser quan sigui gran, que és el Punt (la realitat és que molta gent tenia confiança en què s’erigís en la veu de l’esquerra nacional. Va fer llufa.
Els serveis informatiu de la Corpo (Tv3 i Catalunya Ràdio) són 100% oficialistes, enlloc de ser públics.
De les ràdios de continguts generalistes tenim l’abans esmentada Catalunya Ràdio, SER (PsoeRISA), La COPE (només aptes per masoquistes, que n’hi ha molts, i sàdics, que també n’hi ha molts) i els de RAC-1, que tendeixen a la crítica eterna del Joan Bosch a la prudència pro-governamental dels Godó.
(Ara he vist que el Bassas entrevistarà a Zapatero per primera vegada... just ara!)
Però, de moment, ens queda la xarxa. Repeteixo: de moment.
Me’n vaig a llegir a Villatoro, escriptor i periodista (no és res més que això per l’Avui...) i al classista Sostres, a veure si trenquen el pensament únic estatutari...Ha! Ha! (riure per no plorar).
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada