El tomb cap al NO: Benvinguts al món real

El passat 2 de maig, les bases d’Esquerra Republicana de Catalunya, van encendre les llums de la pista d’aterratge del NO.

La majoria dels militants d’Esquerra van poder mostrar la seva opinió sobre el posicionament del partit davant l’Estatut. Ens hem de congratular que es fessin aquestes assemblees, per poder refermar el què era més que evident: les bases republicanes estem pel no.

Esquerra és un partit assembleari, això no vol dir que totes les decisions s’hagin d’escollir en assemblees, però sí que hi ha d’haver un respecte a la militància, a les seves opinions. Per això, les assemblees hauran servit per fer un tomb, i que la consigna davant el referèndum deixi de ser preferentment nul per un NO clar, donant certa cobertura a la resta de manifestacions de rebuig al text estatutari, és a dir, el nul polític i el blanc.

Personalment sóc un ferm partidari del NO, però crec que el camí correcte hauria de ser l’expressat suara, donar cobertura al blanc i al nul, malgrat que la campanya d’Esquerra ha de ser eminentment pel NO.

A Torelló, el dimecres 3 de maig, la secció local vam aprovar una resolució a favor del NO, donant cobertura al blanc i al nul. Dos dies després, l’executiva comarcal en vam aprovar una a favor del No.

El NO és la forma més útil i clara de rebuig al text pactat entre Mas i el PSOE, acceptat submisament pel PSC i pels escolanets d’ICV (ahir vaig veure el Saura dient a la Terribas que amb el nou estatut s’obre una nova etapa política, 25 anys més d’espoli fiscal. Quina nova etapa política és aquesta?).

L’Estatut Mas-ZP és l’insult més recent al a sobirania del poble català. La fam de poder de Mas va fer-lo córrer massa i veure l’Estatut com una arma contra el govern. El país, una arma partidista. Misèries de l’oasi català.

ERC podrà mostrar-se contrària a un estatut que ens pot encadenar 25 anys més en l’autonomisme trist i sucursalista. Encadenar-nos a la sangria fiscal, escanyar l’economia de les nostres famílies i de les nostres empreses.

Les bases republicanes han mostrat la pista d’aterratge. Benvinguts al món real.

[@more@]

La secció local de Torelló, reunida la seva executiva i amb presència de militants, simpatitzants i membres de les comissions de treball del Grup Municipal d’ERC-AM Torelló, manifesten que:

Primer: Que cal que el partit faci autocrítica per haver decidit tant tard el sentit del seu vot, desorientant les bases i sobretot la societat civil, que de forma activa o passiva, es va manifestar el 18 de febrer, a Barcelona, sota el lema “Som una nació, tenim el dret a decidir”.

La opció de dilatar en el temps la presa de decisió sobre el vot respecte l’estatut aprovat al Congrés i al Senat espanyols, fins que el text no fos definitiu, a l’espera d’unes millores que no han arribat mai, ni mai hagi semblat que havien d’arribar des del pacte entre Mas i Zapatero, era una aposta que ha sortit malament. S’ha d’acceptar com un fracàs, prendre’n nota i fer autocrítica.

Segon: Que l’estatut pactat per Mas i Zapatero, i acceptat submisament pel PSC i cegament per ICV, no té res a veure amb l’estatut aprovat el 30 de setembre pel Parlament de Catalunya, amb el 90% dels representants de Catalunya a favor i que el president Zapatero va prometre acceptar en tota la seva totalitat.

L’estatut que es portarà a referèndum no soluciona el problema de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, ja que el finançament no canvia de sistema. Tampoc soluciona el dèficit respecte a la inversió en infraestructures, doncs les inversions pactades tenen data de caducitat, just quan s’acabin els Fons Europeus per a l’estat espanyol.

El text definitiu tampoc reconeix a Catalunya com a nació, ja que s’ha amagat al preàmbul, part de l’estaut sense valor jurídic i amb un redactat vergonyant i avergonyit.

Finalment, el text tampoc suposa un salt qualitatiu en matèria competencial, ja que no es blinden les competències i es deixa la porta oberta a la intromissió de l’estat en les competències de la Generalitat.

Tercer: Que davant el text absolutament insuficient, que no té res a veure amb el text proposat pel Parlament de Catalunya, que ha estat retallat fins a convertir el nou estatut en una simple reforma del del 79, sense permetre un salt qualitatiu vers la plurinacionalitat de l’estat espanyol, Esquerra de Torelló es mostra favorable a que Esquerra aposti pel No en el referèndum de l’Estatut.

Quart: Que la presa de decisió, per part de l’executiva nacional d’Esquerra, de donar cobertura al rebuig al text estatutari en general, és correcte, però que després que les bases s’hagin manifestat a favor d’un vot negatiu respecte l’estatut en les diferents assemblees territorials, caldria rectificar i abandonar el vot preferent pel nul pel vot preferent pel no, mantenint la cobertura al blanc i al nul. Esquerra ha de donar cobertura a tot el rebuig a l’estaut, però ha de defensar preferentment la posició més clara i eficaç de rebuig, i aquest és el NO.

Cinquè: Que el rebuig a l’estatut pactat per Mas i Zapatero no comporta el fracàs de l’aposta estratègica d’Esquerra pel Pacte del Tinell. Esquerra és l’únic partit que pot portar Catalunya a l’alliberament nacional, i això només es podrà fer des d’una perspectiva popular i amb un eix clar de polítiques socials.

Cohesió social, benestar, i identitat nacional és el que forma i solda la nació. L’esquerra nacional és qui encarna aquesta aposta.

Des del govern i amb polítiques nacionals socials és la única manera que Esquerra pugui esdevenir hegemònica, que d’independentisme pugui esdevenir hegemònic.

Sisè: Que els consellers nacionals de la Federació comarcal d’Osona d’Esquerra Republicana de Catalunya defensin al Consell Nacional del proper 6 de maig de 2006 el posicionament que s’acordi a l’executiva comarcal d’Osona tot recollint la voluntat expressada per la militància osonenca.

Setè: Que des de totes les instàncies del partit es treballi per respectar la voluntat de la militància del partit, sota la idea de la coherència, la fermesa i la unitat, entesa de forma democràtica, entesa com la unitat des de la majoria.