Els marxistes tenien molt clar que tota l’activitat política havia d’anar encaminada cap a l’agudització de les contradiccions internes del sistema capitalista i de les seves classes dirigents. Aquí hi cabia tot, des de vagues a activitat parlamentària.
Els pitjors enemics d’aquesta estratègia són les vàlvules d’escapament, subterfugis per on es poden canalitzar les frustracions. En temps de Marx (Karl, no Groucho) era la religió, “l’opi del poble”. Amb els romans era les festes al circ, on donaven pa als més humils ciutadans deRoma.
És el futbol l’actual l’opi del poble? És el Barça l’opi de la nació catalana?
Està clar que Catalunya sols es visualitza internacionalment, en gairebé tota la seva totalitat nacional a través del Barça. A Canaletes, amb estalades barrejades per rastes, caps rapats, cabells arrinxolats de l’hemisferi sud o ulls allargats de terres colombines. Dones i homes. Joves i grans. Delinqüents i mossos d’esquadra armats. La nació completa sota uns colors, els blaugranes.
El Barça, més que un club... perquè Catalunya és menys que un país?
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada