Salta al contingut principal

Una ombra damunt la nova Plaça de la Sardana

El Barri de Montserrat, el meu barri, compte amb una de les festes de barri més concorregudes que hi ha.

Enguany, el pregoner ha estat un periodista prou conegut, l’Enric Xicoy, professor de la Ramon Llull i col·laborador del Fòrum Republicà del Ges i del butlletí local d’ERC- Torelló, el Republicà del Ges.

Enguany també hem estrenat oficialment la plaça, malgrat que ja fa temps que la tenim, ja la vam gaudir ben nevada. Però la fi de la noplaça de la Sardana es mereixia una estrena massiva. Ho va ser, amb el ball dels gegants de Torelló, tant arrelats al poble (aviat seran centenaris). Amb cançó pròpia i tot... no en tenen pas a tot arreu!

També es va descobrir el monument a la sardana, fet per un escultor de l’escola d’arts plàstiques, l’Eduard Fontserè.

D’aquest monument, sobretot del projecte se n’ha parlat a diversos plens de Torelló. Esquerra volíem un procés participatiu, on l’Associació de Veïns del barri i l’Agrupació Sardanista de Torelló, conjuntament amb els ciutadans no associats que volguessin escollissin el projecte que escollissin. Tot coordinat per l’escola d’arts plàstiques de Torelló.

L’equip de govern socialista, però, va decidir escollir a dit l’autor (no calia, l’Eduard és prou bo per no haver-lo d’escollir a dit) i van restringir la participació a l’Agrupació Sardanista i a l’Associació de Veïns.

Però hi havia un problema, el valor del projecte del monument superava el màxim per no fer-ho per concurs. La solució va ser dividir el projecte, el projecte artístic per una banda, i el projecte constructiu per un altre. El primer es va fer a dit, el segon a concurs.

Una ombra per una plaça, amb el seu monument, tot un barri i tot un món local cultural que no s’ho mereixen.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica. Què és la RB, però? La RB és “ és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui ”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica . L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comuni...