Passa al contingut principal

Des dels quatre vents es tanquen en mi

Els cercles es van tancant. Cercles concèntrics, des de tots els vents. Tramuntana, llevant, migjorn i ponent. Fronts càlids i freds, però tots durs, tallants, que esquincen per dins i empalideixen el fora.

Amics que esdevenen cadàvers després de ser víctimes, víctimes amb V de Vendetta, de l'ego marsupial del més estirat dels blaus marins, cels o pastels. Blau en el fons de camisa venjativa: ego marsupial.

El decaïment dels ànims d'àlfils i cavalls, la renúncia dels peons i la traició de la reina que fuig amb les fortes torres. Tot decau, des del present cap al futur, ja no queda passat sinó en el somriure melangiós.

I la boca que no calla els límits intel.lectuals del cabdill que malda per ser avortat malgrat ho ignora. Però la providència, existent o no, ho posa en safata, el seu cap. Ningú l'agafa. A qui l'interessa? A ningú, perquè ara toca l'ega, femení de l'ego amb la vista marítima plena de taurons. Insaciable, maldestre. Però... taurons!

I el més tallant de tots 4, que bé de l'est ben oriental, però tampoc extrem que encara la llengua entenc. Desacompassament horari que confon i, a contrapeu, el peu entrebanca contra el terra flàxid, dubtós i infinit. Ones negres ha matat, blanc dèrmic a abandonat.

Els cercles concèntic estrenyen, des dels quatre vents. Però un cinquè vindrà per mal o per mal?

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació