Per primera vegada en la història del catalanisme polític, una part important del catalanisme s’ha plantat i ha dit “No”.
Per primera vegada, bona part del catalanisme s’ha atrevit a dir “no n’hi ha prou amb una petita passeta endavant, necessitem més”.
El catalanisme polític, fins ara, s’havia mogut gairebé en tota la seva totalitat a través de la recuperació de l’autogovern, reiteradament manllevat pels espanyols (i francesos), i després a base de petites reformes per millorar l'autonomia. Sempre d’una manera uniforme, tot el catalanisme a una.
Però això s'ha acabat, Esquerra tenia la responsabilitat històrica de defensar el rebuig a un estatut insuficient.
A algú li pot semblar frustrant perdre
Aquest No, minoritari però no testimonial, serà el record per molts quan vegem que amb el nou estatut no arriba l’Espanya plurinacional, quan vegem que
Com no hi havia un sol No, tampoc hem d’oblidar que no hi havia un sol Sí, i molts d’aquests es ficaven a l’urna amb el nas tapat o amb cara de resignació. L’entusiasme del peix al cove es va diluint.
El present és de treball i de transformació de polítiques socials i nacionals pel benestar dels catalans i catalanes. El futur és d’ambició i de llibertat.
No en tinc cap dubte.
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada