Passa al contingut principal

En defensa del NO: Moment històric i el Futur

Per primera vegada en la història del catalanisme polític, una part important del catalanisme s’ha plantat i ha dit “No”.

Per primera vegada, bona part del catalanisme s’ha atrevit a dir “no n’hi ha prou amb una petita passeta endavant, necessitem més”.

El catalanisme polític, fins ara, s’havia mogut gairebé en tota la seva totalitat a través de la recuperació de l’autogovern, reiteradament manllevat pels espanyols (i francesos), i després a base de petites reformes per millorar l'autonomia. Sempre d’una manera uniforme, tot el catalanisme a una.

Però això s'ha acabat, Esquerra tenia la responsabilitat històrica de defensar el rebuig a un estatut insuficient.

A algú li pot semblar frustrant perdre 7 a 3. Però en unes condicions tant adverses (monocolor mediàtic, partits hegemònics, grups econòmics dominants pel Sí) era molt difícil. Compartir butlleta pel No amb el PP d’Acebes tampoc no ha ajudat gaire. Quanta gent ha renegat del No a l’ensumar-se l’olor de sofre de l’Aznarisme?

Aquest No, minoritari però no testimonial, serà el record per molts quan vegem que amb el nou estatut no arriba l’Espanya plurinacional, quan vegem que la Catalunya dels peatges socials i econòmics continua i que el valor de mitja terminal de Barajas no serveix per donar oxigen a les infrastructures del país.

Com no hi havia un sol No, tampoc hem d’oblidar que no hi havia un sol Sí, i molts d’aquests es ficaven a l’urna amb el nas tapat o amb cara de resignació. L’entusiasme del peix al cove es va diluint.

El present és de treball i de transformació de polítiques socials i nacionals pel benestar dels catalans i catalanes. El futur és d’ambició i de llibertat.

No en tinc cap dubte.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació