Passa al contingut principal

Les metes de Maragall. Feina feta?

El president espanyol s’ha carregat el president català. Els espanyols són molt eficaços des de fa segles a l’hora de carregar contra les institucions pròpies dels catalans. Moltes vegades han comptat amb la complicitat d’alguns indígenes, normalment de dreta.

Però del comiat del Molt Honorable m’ha sobtat la justificació dels objectius marcats. El Maragall creu que ja ha fet la feina que li havia tocat i amb solemniatat anuncia que se’n va. Feina feta.

Però quins eren aquests objectius:

a) fer possible l’alternança al govern.

b) Construir un projecte polític amb el conjunt de forces d’esquerres catalanes que impulsés un nou estatut

c) Impulsar una nova proposta d’Espanya plural

d) Fer del PSC el partit més votat de Catalunya.

Jo d’ell no seria tant optimista, o si més no seria una mica més humil. Pasqual MAragall no ha d’oblidar que en les primeres eleccions es va estavellar amb Pujol i que, a les del 2003, va ser la trucada d’Esquerra qui el va ressuscitar quan els capitans socialistes ja començaven a practicar-li l’autòpsia política. Només la voluntat d’Esquerra de fer una majoria d’esquerres i catalanista va fer possible una alternança al govern de CiU.

No és un secret que qui reclamava un estatut des de feia molts anys, més d’una dècada (i dues) era Esquerra Republicana de Catalunya. Pujol s’havia fet l’esquerp. Només amb CiU al govern i el PSC al govern es tiraria endavant un nou estatut, Esquerra ho sabia i per això, entre d’altres, va apostar pel tripartit.

I això d’impulsar una nova proposta d’Espanya plural... bé, jo creia que el Maragall era federalista, i que jo sàpiga l’Espanya zapaterista molt federal no és! Amb l’estatut del 30 de setembre segurament podríem parlar d’una Espanya nova, plural. Però a Maragall el van pontejar Zapatero i Mas, i el PSC va claudicar.

I sí, el PSC és la força més votada de Catalunya. Però això no vol dir que tingui més diputats. Tampoc tenir més diputats vol dir que s’ha de governar. Governa qui fa majories parlamentàries que sostinguin un govern. Maragall s’ha carregat aquesta majoria expulsant a Esquerra del govern, el partit que el va ressuscitar i que li ha permès somiar que ha aconseguit els objectius que es va marcar aquell dia a Collserola.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació