Passa al contingut principal

Ni França ni Espanya, Raimon Domenech!!

Petards i més petards. Primer creia que eren membres de la marea roja local, però no, els petards de Torelló (i Vic i Cardedeu, i segurament a més llocs) eren a per celebrar la porteria perforada d’Iker Casillas.

A mi, sincerament, se’m fa molt difícil escollir entre l’equip del Regne d’Espanya o el de la República Francesa. Diuen que la primera és la monarquia més republicana i la segona la república més monàrquica. Tant se val.

A mi m’agradaria poder animar la selecció catalana, la meva. Sempre que es classifiqués és clar. Però això no és possible. Per què? Bàsicament per la oposició frontal de la “España una y no 51!”. A la Catalunya Nord, aquesta porció del meu país arrancada ja fa més de 300 anys després de la derrota en la guerra de separació que va suposar la Guerra dels Segadors, no sé si hi ha gaire consens a favor de les seleccions esportives nacionals catalanes. Amb el rugby, l’aportació dels rosellonesos seria molt gratificant. Però entenc que el gran aspirador de poder que és París tampoc s’hi posaria gaire bé. Podríem dir que faria servir l’habitual virulència amb què tracta la diversitat nacional a la república.

Així que la meva oposició esportiva i nacional a Espanya i França és evident i justificat per les ànsies uniformadors dels dos estats, un més subtil, el del café para todos provincià de Madrid, i l’altre pel boc gros, amb el jacobinisme (la vessant nacional, no la social) institucionalitzat.

A favor de qui anar? Quin problema... Però bé, he trobat una drecera per on escapar-me: Raimon Domènech (Raymond pels francesos). Aquest fill d’exiliats republicans catalans (i catalanistes) que afirmava la seva catalanitat quan el titllaven d’espanyol al seu barri. Aquest home que té un cosí a Rubí que s’atreveix a dir per ràdio que desitja la victòria de França per davant de la obligatòriament seva. Aquest home criticat per francesos abans i durant el mundial i per espanyols abans i durant el partit. Raimon Domènech, l’únic català que ha mostrat la seva condició nacional sense vergonya. Com que ni Xavi ni Puyol (tiburón!) ni Cesc (o Sex) ni Luis García ho han fet, doncs ni França ni Espanya, Raimon Domènech!!

PS: això només val pel partit d'ahir, eh!? ara "Davai Ucrania!"

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació