Ni França ni Espanya, Raimon Domenech!!

Petards i més petards. Primer creia que eren membres de la marea roja local, però no, els petards de Torelló (i Vic i Cardedeu, i segurament a més llocs) eren a per celebrar la porteria perforada d’Iker Casillas.

A mi, sincerament, se’m fa molt difícil escollir entre l’equip del Regne d’Espanya o el de la República Francesa. Diuen que la primera és la monarquia més republicana i la segona la república més monàrquica. Tant se val.

A mi m’agradaria poder animar la selecció catalana, la meva. Sempre que es classifiqués és clar. Però això no és possible. Per què? Bàsicament per la oposició frontal de la “España una y no 51!”. A la Catalunya Nord, aquesta porció del meu país arrancada ja fa més de 300 anys després de la derrota en la guerra de separació que va suposar la Guerra dels Segadors, no sé si hi ha gaire consens a favor de les seleccions esportives nacionals catalanes. Amb el rugby, l’aportació dels rosellonesos seria molt gratificant. Però entenc que el gran aspirador de poder que és París tampoc s’hi posaria gaire bé. Podríem dir que faria servir l’habitual virulència amb què tracta la diversitat nacional a la república.

Així que la meva oposició esportiva i nacional a Espanya i França és evident i justificat per les ànsies uniformadors dels dos estats, un més subtil, el del café para todos provincià de Madrid, i l’altre pel boc gros, amb el jacobinisme (la vessant nacional, no la social) institucionalitzat.

A favor de qui anar? Quin problema... Però bé, he trobat una drecera per on escapar-me: Raimon Domènech (Raymond pels francesos). Aquest fill d’exiliats republicans catalans (i catalanistes) que afirmava la seva catalanitat quan el titllaven d’espanyol al seu barri. Aquest home que té un cosí a Rubí que s’atreveix a dir per ràdio que desitja la victòria de França per davant de la obligatòriament seva. Aquest home criticat per francesos abans i durant el mundial i per espanyols abans i durant el partit. Raimon Domènech, l’únic català que ha mostrat la seva condició nacional sense vergonya. Com que ni Xavi ni Puyol (tiburón!) ni Cesc (o Sex) ni Luis García ho han fet, doncs ni França ni Espanya, Raimon Domènech!!

PS: això només val pel partit d'ahir, eh!? ara "Davai Ucrania!"

[@more@]