Aquest diumenge vaig anar a cinema. Al Cinem Nou de Vic.
La pel·lícula escollida va ser “Galatasaray-Dépor (One day in Europe)”, on s’expliquen quatre històries que succeeixen a Moscou, Estambul, Santiago de Compostela i Berlín, amb el nexe d’un robatori i un “conflicte” intercultural a través de l’encontre entre víctima i policia. Em va agradar.
Però el vespre em va portar dues situacions no molt agradables.
La primera fou veure que, a Vic, és difícil sopar abans de les 9 del vespres i que les pel·lícules al cinema solen acabar a quarts de 12 o les 12, quan també és complicat entaular-se.
La segona situació va ser més desagradable. No és la primera que m’havia passat, concretament era la tercera. Vaig entrar a la sala i el cinema era per mi, l’acompanyant i un altre espectador, ben solitari.
El primer cop que m’havia passat era amb la pel·lícula “Yo puta”, a fora queia un diluvi i a dins hi havia goteres. El segon cop era la pel·lícula “Love me tender”, llavors vaig estar ben sol. Em feia cosa fins i tot riure, la soledat i el silenci amagat darrera les paraules doblades del guió em cohibien.
El cinema Nou de Vic no crec que sigui gaire rentable, però és l’únic cinema on hi tenen cabuda les pel·lícules menys comercials. A la comarca hi ha gent que li agraden aquestes pel·lícules, el Cine Club i
Jo ja engegaria una campanya per salvar el cinema Nou, aprofitem el dia de l’espectador, podríem apretar perquè facin sessió doble (recordo perfectament el gaudi de veure dues pel·lícules seguides al cinema Maldà de Barcelona). De moment no està amenaçat, però tard o d’hora pot arribar l’amenaça, segons el mercat immobiliari, segurament.
Així que SALVEM EL CINEMA NOU!
[@more@]
totalment d'acord, i la filmoteca podria esplaiar-se una mica més també.
ResponElimina