Passa al contingut principal

Un No patriota i social

El Sí està ple d'anti-PP, buit de raó i ple d'estómac. El Partit Popular és un partit enemic de la Catalunya nacional, no de la provincial. Als Acebes i Rajoy de torn els agradaria una Generalitat a l'estil d'una Diputació, ja ho va dir Rajoy, que construïs carreteres i poca cosa més. Ell, d'això en diu liberalisme, d'altre en diem centralisme, perquè ell, com a Ministre, no es va dedicar a tapar forats de les carreteres.

Però això tothom ho sap. I això, no justifica un vot en clau de país. Sent anti-PP no construïrem el país, la nació es construeix des del patriotisme i amb vocació nacional, com la de Josep Benet, Paco Candel, Isabel-Clara Simó, Héctor López-Bofill, Muriel Casals, Oriol Junqueras, Isabel Pallarès, Ramon Tremosa, i molts d'altres catalans i catalanes que estan pel NO.

El 18 de juny ens juguem ser o no ser una nació, tenir o no tenir un sistema de finançament que acabi amb l'espoli fiscal i amb el dèficit en infraestructures. Ser o no ser un protagonista en aquest món globalitzat i en la UE.

Per ser tot això, cal dir NO.

No al pacte de la poltrona de Mas i ZP, de la poltrona de la presidència del Zapatero, de la de la presidència de la Generalitat per Mas i la de ministre per Duran.

No al pacte de la submissió de PSC vers el PSOE i la verda i ecologista d'ICV vers el PSC.

I és que unes cadires i cotes de poder partidistes no valen una atenció als nostres avis i àvies, ni les beques per estudiants, ni una escola sense barracons. I això, és el que comporta el finançament estèril que avorta les noves competències pactat per Mas i ZP.

Zapatero promet que serà generós (amb els nostres calés!), però Zapatero encara pot prometre?

El diumenge votem No per no hipotecar Catalunya amb una asfíxia econòmica, la paràlisi de polítiques socials. Votem No perquè Catalunya ha d'existir com una nació i la sociovergència estatutària ens vol esborrar.

Un enllaç interessant: Sindiclistes pel NO (clica aquí)

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació