Un No patriota i social

El Sí està ple d'anti-PP, buit de raó i ple d'estómac. El Partit Popular és un partit enemic de la Catalunya nacional, no de la provincial. Als Acebes i Rajoy de torn els agradaria una Generalitat a l'estil d'una Diputació, ja ho va dir Rajoy, que construïs carreteres i poca cosa més. Ell, d'això en diu liberalisme, d'altre en diem centralisme, perquè ell, com a Ministre, no es va dedicar a tapar forats de les carreteres.

Però això tothom ho sap. I això, no justifica un vot en clau de país. Sent anti-PP no construïrem el país, la nació es construeix des del patriotisme i amb vocació nacional, com la de Josep Benet, Paco Candel, Isabel-Clara Simó, Héctor López-Bofill, Muriel Casals, Oriol Junqueras, Isabel Pallarès, Ramon Tremosa, i molts d'altres catalans i catalanes que estan pel NO.

El 18 de juny ens juguem ser o no ser una nació, tenir o no tenir un sistema de finançament que acabi amb l'espoli fiscal i amb el dèficit en infraestructures. Ser o no ser un protagonista en aquest món globalitzat i en la UE.

Per ser tot això, cal dir NO.

No al pacte de la poltrona de Mas i ZP, de la poltrona de la presidència del Zapatero, de la de la presidència de la Generalitat per Mas i la de ministre per Duran.

No al pacte de la submissió de PSC vers el PSOE i la verda i ecologista d'ICV vers el PSC.

I és que unes cadires i cotes de poder partidistes no valen una atenció als nostres avis i àvies, ni les beques per estudiants, ni una escola sense barracons. I això, és el que comporta el finançament estèril que avorta les noves competències pactat per Mas i ZP.

Zapatero promet que serà generós (amb els nostres calés!), però Zapatero encara pot prometre?

El diumenge votem No per no hipotecar Catalunya amb una asfíxia econòmica, la paràlisi de polítiques socials. Votem No perquè Catalunya ha d'existir com una nació i la sociovergència estatutària ens vol esborrar.

Un enllaç interessant: Sindiclistes pel NO (clica aquí)

[@more@]