Passa al contingut principal

El taulell d’escacs libanès

Mentre els tancs Merkava d’Israel avancen pel Líban, els coets Katiuixa d’Hezbol.là cauen sobre el nord de l’estat de l’estrella de David. Alhora, míssils hebreus destrueixen cases de palestines. Cases libaneses també han estat arrasades per aquests míssils.

La lògica de la força es torna a imposar al Pròxim Orient. Aquesta lògica es fonamenta en creure que quan Israel vol cedir és que és dèbil, llavors els radicals de l'altre bàndol ataquen l’estat hebreu. Però a Tel-Aviv, capital d’Israel, els Primers Ministres tenen el principi d’actuar militarment per donar una imatge de força i poder davant un poble on molts pensen que necessita polítics militars, més estrategues en la guerra que bons administradors del benestar de les persones.

El Líban és, de nou, el taulell d’escacs on els peons són els libanesos, que cauen per interessos estrangers. Fa masses anys que moren libanesos per interessos aliens. Una guerra civil que semblava inacabable va arrasar el petit país dels cedres, palestins i sirians lluitaven contra Israel en sòl libanès.

Ara, amb una Síria debilitada, és l’Iran dels Aiatol·làs que pren la iniciativa i a través de la influència que Damasc té sobre el Líban i a través de les milícies islàmiques d’Hezbol.là ataca el seu màxim enemic, l’Amèrica de l’imperial i arrogant Bush a través d’atacar Israel.

Iran i els EE.UU. lluiten per la seva hegemonia en la zona, damunt el taulell de joc moren libanesos, palestins i jueus. Sense oblidar els iraquians.

Em sembla indigne la polarització Israel-Palestins/àrabs, quan en aquests moments hauríem de parlar d’EE.UU./Iran, els qui mouen els fils però que no hi posen les víctimes.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació