La lògica de la força es torna a imposar al Pròxim Orient. Aquesta lògica es fonamenta en creure que quan Israel vol cedir és que és dèbil, llavors els radicals de l'altre bàndol ataquen l’estat hebreu. Però a Tel-Aviv, capital d’Israel, els Primers Ministres tenen el principi d’actuar militarment per donar una imatge de força i poder davant un poble on molts pensen que necessita polítics militars, més estrategues en la guerra que bons administradors del benestar de les persones.
El Líban és, de nou, el taulell d’escacs on els peons són els libanesos, que cauen per interessos estrangers. Fa masses anys que moren libanesos per interessos aliens. Una guerra civil que semblava inacabable va arrasar el petit país dels cedres, palestins i sirians lluitaven contra Israel en sòl libanès.
Ara, amb una Síria debilitada, és l’Iran dels Aiatol·làs que pren la iniciativa i a través de la influència que Damasc té sobre el Líban i a través de les milícies islàmiques d’Hezbol.là ataca el seu màxim enemic, l’Amèrica de l’imperial i arrogant Bush a través d’atacar Israel.
Iran i els EE.UU. lluiten per la seva hegemonia en la zona, damunt el taulell de joc moren libanesos, palestins i jueus. Sense oblidar els iraquians.
Em sembla indigne la polarització Israel-Palestins/àrabs, quan en aquests moments hauríem de parlar d’EE.UU./Iran, els qui mouen els fils però que no hi posen les víctimes.
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada