Passa al contingut principal

Gran Congrés Comarcal d'Esquerra a Torelló

El divendres passat vam fer congrés comarcal a Torelló. Vam elegir els candidats d’Esquerra de la comarca per les llistes de les eleccions al Parlament.

Amb una vuitantena de militants allà presents, vam elegir a Josep Maria Freixanet com “cap de llista”, és a dir com el nostre home amb possibilitats de sortir elegit al Parlament. Va ser un gran congrés, el més concorregut dels últims temps, amb un Freixanet esplèndid, un Pere Prat contundent i una gran llista d’acompanyants amb el Jaume Mas, la Gràcia i l’alcaldessa de Tona Futur, Antònia Serra. Per acabar, el Ramon Fabre ens va presentar els tres eixos programàtics d’Esquerra-Osona, la tríada: Ciutadania – Empresa - Territori

El Josep Maria és el nostre diputat, crec que la federació comarcal ens mereixem el diputat, com ja vaig explicar en aquest post.

Tant el Josep Maria Freixanet com el Lluís Mauri, de Taradell, han comentat el congrés en els seus blocs (que hi podeu accedir clicant sobre els seus noms). Per cert, al Lluís li diria que jo també vaig trobar a faltar un pica-pica... hehehehe!

Va ser molt gratificant que aquest congrés es fes a Torelló, sobretot pel reconeixement cap a la gent de la secció local, tres dels quals, el Jesús, la Rosa i l’Albert van estar en la mesa del congrés.

Clickant aquí podeu accedir al meu article "Esquerra: ambició de país, ambició de comarca", publicat a Opinió Nacional, a Més La Marxa i al Setmanari Torelló.

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...