La
UE ha trencat el monopoli informatiu de les negociacions entre Espanya i ETA. L’Europarlament ha condemnat Franco amb l’excepció dels vots del PPE (Partit Popular Europeu) i amb la glossa de les virtuts nacionalcatòliques de Franco i els seus soldat, moros o no, per part d’un eurodiputat que confon anti-stalinisme amb ser fatxa. Per part del PPE, el senyor Mayor Oreja, anterior ministre més ben valorat en l’època d’Aznar (com Bono, mentre era ministre en l’època ZP, el que demostra que Spain is different) va justificar el no recolzament de la condemna de Franco invocant la UCD i la transició de l’oblit de la memòria històrica. Em pregunto per què sempre és el PP qui no vol recordar l’època franquista...?
Però també ha estat notícia que l’Europarlament hagi acceptat que catalans, bascos i gallecs podran fer servir la seva llengua per comunicar-se amb la cambra europea, que tindrà el detall de contestar-los en la mateixa llengua. El PPE, amb Vidal-Quadras al davant s’hi va oposar. El català dels populars va justificar-ho dient que s’hi oposaven perquè hi ha grups nacionalistes que lluiten per desmembrar l’estat espanyol. També t’has quedat bocabadat, veritat, estimat lector?
El què per Vidal-Quadras és un atac a la unitat d’Espanya, que el senyor de Prats de Lluçanès pugui escriure amb la seva llengua al Parlament Europeu i ser contestat amb la mateixa llengua, per mi és una passeta endavant. Una passeta que gairebé ha costat suor, dolor i llàgrimes. La Unió Europea hauria de començar a preguntar-se què vol ser quan sigui gran i si vol deixar l’adolescència d’una vegada per totes. En el moment que es va començar a debatre el Tractat per una Constitució Europea hauria estat un bon moment.
Si Europa vol esdevenir una unió dels ciutadans del continent, això vol dir que vol ser un estat i per força haurà de ser federal (o confederal). Però per aconseguir que la idea europea no sigui subalterna davant els estats, haurà de basar-se en les institucions pròpies, en la llei i en els ciutadans i en la seva pluralitat. I aquests tres aspectes són els únics que poden assegurar que Europa serà més dels ciutadans i menys dels estats, que es comporten com a senyors feudals i imposen els seus interessos per sobre dels interessos socials i democràtics de la ciutadania.
La identitat europea es basa en la pau, la pluralitat i personalitat dels pobles i la ciutadania, la llibertat, la democràcia i el benestar.
Web Interessant: Patronat Català Pro-Europa: http://www.infoeuropa.org/
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada