Passa al contingut principal

Sessió d'exorcisme del democratacristià Espadaler

El democratacristià (o socialcristià, segons el Duran i Lleida) Ramon Espadaler ha fet una nova sessió d’exorcisme polític contra el tripartit o govern catalanista i d’esquerres, com vulgueu.

Els de Mas i Duran ara fan una campanya anomenada de la caixa negra del tripartit, una campanya mediàtica made in Madí, que un home com Espadaler no li acaba de treure-li el suc. No és el mateix que veure el Madí, irradiant autosuficiència i pedantaria entre les ones engominades, amb un somriure ben perlat. És tot un bulldozer de campanya electoral aquest Madí!

Però anem amb l’Espadaler, flanquejat pels convergents Salom i Raventós i pel demòcratacristià Sala, dient que el tripartit ha estat un mal negoci per Catalunya i la comarca. d’Osona. Això, jugant a la botifarra és sortir amb l’as sense que hagi sortit la manilla...

Podríem parlar de les escoles bressol que la Generalitat ha ajudat a municipalitzar o a crear (potser això no importa a Espadaler, ni a CiU de Torelló que no van donar suport a la mesura), de l’IES de Tona, del Fortià Solà de Torelló, entre d'altres, així com a millores i ampliacions de CEIP i IES de la comarca.

També podríem parlar de la Llei de Barris, on a la ciutat, que diuen que el senyor Espadaler algun dia s’atrevirà a presentar-se per alcalde, llueix una web ben vistosa sobre la Llei de Barris. Manlleu és un dels altres grans beneficiats. Ara, els francesos comencen a estudiar en aplicar aquesta Llei de Barris.

També d'una política de defensa del petit i mitjà comerç i una política turística made in Catalonia.

Podríem parlar del Pacte Nacional per l’Educació, de la Llei de Polítiques per la Joventut, o accions per posar les bases per fer una política efectiva d’ara endavant, com ara al mapa de necessitats per la gent gran, o de les abans esmentades escoles bressol.

Hi ha coses a criticar, podríem parlar del Carmel, d’una manca d’experiència de govern de coalició a nivell nacional, ja que a vegades el Maragall encara es pensava que això era com un ajuntament, amb un alcalde. Ja veiem com ha acabat aquest tripartit, però això no treu que el balança sigui bo, en una legislatura marcada per l’accent social, moltes vegades tapat pel debat estatutari. Clicant aquí podeu veure un balanç de la legislatura.

Però bé, parlant de negoci no serà el que fan els amics de la sociovergència amb els peatges socials i econòmics del país que ens ha condemnat a continuar patir el Mas amb el seu pacte amb Zapatero, oi? Aquest és el mal negoci més gran pels catalans i catalanes, inclosos els d’Osona, del tripartit, però l’altre tripartit, el de l’Estatut: PSOE, Mas i ICV.

[@more@]

Comentaris

  1. Arseni31 de juliol del 2006, a les 9:12

    Carles, en el teu comentari els arguments brillen per la seva absència. En Casals ha objectivat el perquè de la seva opinió, en canvi tu només optes per desqualificar el seu criteri...en fi, suposo que després del goebbelisme practicat per en Mas i els seus sequaços, als convergents se us fa estrany llegir aquest tipus de coses...borreguisme se'n diu.

    ResponElimina
  2. Albert31 de juliol del 2006, a les 18:12

    Caram, Jordi, no sabia que tenies un altre Blog...
    Ara estaré enganchat als dos! :D
    Bé, doncs benvingut a la blogesfera company!
    PS: Apa, ja et tinc linkejat per a no perdre't la pista!

    ResponElimina
  3. supra strapped6 de desembre del 2010, a les 22:27

    dsfd

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació