Passa al contingut principal

Sessió d'exorcisme del democratacristià Espadaler

El democratacristià (o socialcristià, segons el Duran i Lleida) Ramon Espadaler ha fet una nova sessió d’exorcisme polític contra el tripartit o govern catalanista i d’esquerres, com vulgueu.

Els de Mas i Duran ara fan una campanya anomenada de la caixa negra del tripartit, una campanya mediàtica made in Madí, que un home com Espadaler no li acaba de treure-li el suc. No és el mateix que veure el Madí, irradiant autosuficiència i pedantaria entre les ones engominades, amb un somriure ben perlat. És tot un bulldozer de campanya electoral aquest Madí!

Però anem amb l’Espadaler, flanquejat pels convergents Salom i Raventós i pel demòcratacristià Sala, dient que el tripartit ha estat un mal negoci per Catalunya i la comarca. d’Osona. Això, jugant a la botifarra és sortir amb l’as sense que hagi sortit la manilla...

Podríem parlar de les escoles bressol que la Generalitat ha ajudat a municipalitzar o a crear (potser això no importa a Espadaler, ni a CiU de Torelló que no van donar suport a la mesura), de l’IES de Tona, del Fortià Solà de Torelló, entre d'altres, així com a millores i ampliacions de CEIP i IES de la comarca.

També podríem parlar de la Llei de Barris, on a la ciutat, que diuen que el senyor Espadaler algun dia s’atrevirà a presentar-se per alcalde, llueix una web ben vistosa sobre la Llei de Barris. Manlleu és un dels altres grans beneficiats. Ara, els francesos comencen a estudiar en aplicar aquesta Llei de Barris.

També d'una política de defensa del petit i mitjà comerç i una política turística made in Catalonia.

Podríem parlar del Pacte Nacional per l’Educació, de la Llei de Polítiques per la Joventut, o accions per posar les bases per fer una política efectiva d’ara endavant, com ara al mapa de necessitats per la gent gran, o de les abans esmentades escoles bressol.

Hi ha coses a criticar, podríem parlar del Carmel, d’una manca d’experiència de govern de coalició a nivell nacional, ja que a vegades el Maragall encara es pensava que això era com un ajuntament, amb un alcalde. Ja veiem com ha acabat aquest tripartit, però això no treu que el balança sigui bo, en una legislatura marcada per l’accent social, moltes vegades tapat pel debat estatutari. Clicant aquí podeu veure un balanç de la legislatura.

Però bé, parlant de negoci no serà el que fan els amics de la sociovergència amb els peatges socials i econòmics del país que ens ha condemnat a continuar patir el Mas amb el seu pacte amb Zapatero, oi? Aquest és el mal negoci més gran pels catalans i catalanes, inclosos els d’Osona, del tripartit, però l’altre tripartit, el de l’Estatut: PSOE, Mas i ICV.

[@more@]

Comentaris

  1. Carles, en el teu comentari els arguments brillen per la seva absència. En Casals ha objectivat el perquè de la seva opinió, en canvi tu només optes per desqualificar el seu criteri...en fi, suposo que després del goebbelisme practicat per en Mas i els seus sequaços, als convergents se us fa estrany llegir aquest tipus de coses...borreguisme se'n diu.

    ResponElimina
  2. Caram, Jordi, no sabia que tenies un altre Blog...
    Ara estaré enganchat als dos! :D
    Bé, doncs benvingut a la blogesfera company!
    PS: Apa, ja et tinc linkejat per a no perdre't la pista!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda