Passa al contingut principal

Armandquintana.cat, homenatge continuat

Armand Quintana, aquest patriota català que tenia la llengua com a pacífica arma de lluita per Catalunya, ja té pàgina web. L’ajuntament de Tavèrnoles la va presentar ahir, amb un acte concorregut i amb la presència de la poetessa Pilar Cabot, vídua de l’Armand, el Lluís Solà, quin gran orador! I el Pep Sala, a més de molts admiradors de l’Armand Quintana.

La web, que encara ha de créixer molt, serà un espai de trobada amb l’obra i la personalitat de l’Armand Quintana, perquè, com va dir el Pep Sala, no permetem que es practiqui l’¡esposrt nacional de l’oblit amb l’Armand”.

El Lluís Solà va homenatjar el seu amic amb una defensa de la nostra llengua, el català, del qual ens hem de fer responsables i defensar-la, que no es pot fer de cap millor manera que usant-la. Solà, amb la seva vehement oratòria va sentenciar que “la llengua ens posseeix als individus i que ens fa servir de connexió a un llegat d’un passat amb el present “ i que nosaltres l’hem d’impulsar cap al futur. Solà també va denunciar el procés d’anorreament de llengües nacionals com el català, el quetxua, el bretó, el basc,... per part d’Estats que no respecten la pluralitat, i “què no és pluralitat sinó la humanitat?” es va preguntà el poeta.

Va ser un homenatge molt bonic, un homenatge que es perllongarà en el temps a través de la web de l’Armand Quintana. Un dels impulsors de la web, Jordi Font, va afirmar que l’Armand hauria estat un gran internauta i que es lamentava d’haver arribat tard a la revolució d’internet. Ara hi serà present, reforçant la presència de la nostra llengua a la xarxa.

Després de l’homenatge van venir les converses fent un pica-pica, en vaig poder viure una de molt interessant, que el Josep Maria Freixanet explica al seu bloc.

Catalunya oblida massa fàcil, i no ens podem permetre que l’homenot Armand Quintana es perdi en el forat negre de la ignorància.

Que aquest post sigui un petit humil homenatge a tu, Armand.

Web de l'Armand: www.armandquintana.com

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...