Fidel Castro: revolucionari antiimperialista o dictador?

Fidel està malalt, algú diu que haurà de deixar el poder, de moment l’ha delegat temporalment al seu germà Raúl, que per cert, és admirador d'Stalin.

L’exili exterior comença a celebrar una fi de dictadura que no se sap si serà pròxima o no. A l’interior de la illa hi ha incertesa. Granma, el diari oficial de la Cuba castrista il·lustra una illa desitjosa de la millora del líder revolucionari, un “joven de 80 años”.

Pel món hi ha divisió entre els que asseguren que millorarà, com Chávez,, els que ho desitgen, com el govern de Zapatero, els que volen que deixi el poder i creuen que ara és un bon moment i els que desitgen que mori. Aquests últims, n’hi ha de revanxistes i d’altres que els agradaria aplicar el mètode espanyol d’aconseguir la democràcia, que el dictador mori al llit. El Francesc Marc Álvaro exalta aquest mètode dient que mentre els dictadors visquin els que han patit les dictadures pateixen. Jo crec que, per dignitat democràtica, els dictadors no poden morir al llit.

Però és Fidel Castro un dictador o un revolucionari antiimperialista?

Quan Castro estava a la Sierra Morena amb una colla de barbuts guerrillers, que s’enfrontaven al dictador titella dels americans, el president Batista, el seu ideari era nacionalista, demòcrata i amb sensibilitat social, primer abraçant el socialcristianisme i després el socialisme, malgrat tot, no es va declarar marxista-leninsta fins al repudi total de Washington.

Castro va ser un alliberador de Cuba, que s’havia convertit en bordell i casino dels americans, va fer caure el corrupte i autoritari règim de Batista i va aconseguir la sobirania de Cuba, desempallegant-se del tutela ianqui. Amb el Che va ser un revolucionari antiimperialista, que fins i tot tenia admiradors en els sectors més liberals dels EE.UU.

Però Castro va prendre una deriva autoritària, va abraçar el marxisme-leninisme per aconseguir un aliat que el protegís de l’agressió americana, tant militar (com el fallit desembarcament a la badia de Cochinos, com econòmica, en forma de bloqueig econòmic i comercial. Ara Cuba és una dictadura, un dels estats amb més periodistes ala presó, un país on es persegueixen els homosexuals i els opositors polítics.

El Castrisme té un pes més moral que de potència regional i política, el Castrisme representa l’antiimperialisme americà, és un referent polític pels països que senten la tutela de Washington i sen volen desempallegar.

El Castrisme és un referent de llibertat nacional en forma de dictadura política.

Dictadura o Revolució antiimperialista? La història jutjarà... malgrat qui l’escrigui.

Clica aquí per veure fotos del Washington Post del Castrisme

La revolució cubana segons Woody Allen: Bananas

[@more@]