Passa al contingut principal

Homenatge a Ramon Prat, regidor Republicà de Ripoll

A l’edició del divendres passat de El 9 Nou, a la columna temuda pels polítics dels aprovats i els suspensos (i els excel.lents...) aprovaven al regidor de Cultura i Turisme de l'ajuntament de Ripoll, el meu oncle, bé, malgrat ser un barbarisme, és més adient tiet Ramon Prat (els altres dos oncles meus també es diuen Ramon!).

Jo també vull homenatjar al Ramon Prat, sumant-me a la foto i al petit text on el “feliciten” pel Mercadal de Ripoll els de El 9 Nou.

El Ramon Prat, amant del teatre i regidor d’Esquerra per Ripoll, com jo a Torelló (també compartim un sentit de l'humor càustic), és un gran amant de Ripoll. Quan per motius professionals vivia a Santa Maria d’Oló, on va ser mestre durant molts anys, la nostàlgia no el va abandonar mai i l’entristia la grisor que tenyia Ripoll, una ciutat industrial, desindustrialitzada que perdia qualsevol brillantor i s’anava apagant.

Puc posar la mà al foc que el Ramon és un d’aquells ciutadans que es posa en política municipal per amor al poble i a la seva gent, de voler posar el seu gra d’arena perquè Ripoll tiri endavant, lluny de personalismes o egolatries.

Sé que ho ha arribat a passar malament, l’estómac de polític, i més el municipal, s’ha d’endurir per saber encaixar cops a vegades massa baixos. Sé que ha patit, però que ara comença a veure els fruits de la seva feina, que sincerament desitjo que la pugui continuar, com a mínim quatre anys més, ajudant amb la seva il.lusió i amor per Ripoll que la capital del Ripollès tiri endavant, més endavant i es situï allà on li correspon, juntament amb l’equip de la molt bona alcaldessa de Ripoll, la republicana Teresa Jordà.

Salut i república, tiet.

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació