Passa al contingut principal

Homenatge a Ramon Prat, regidor Republicà de Ripoll

A l’edició del divendres passat de El 9 Nou, a la columna temuda pels polítics dels aprovats i els suspensos (i els excel.lents...) aprovaven al regidor de Cultura i Turisme de l'ajuntament de Ripoll, el meu oncle, bé, malgrat ser un barbarisme, és més adient tiet Ramon Prat (els altres dos oncles meus també es diuen Ramon!).

Jo també vull homenatjar al Ramon Prat, sumant-me a la foto i al petit text on el “feliciten” pel Mercadal de Ripoll els de El 9 Nou.

El Ramon Prat, amant del teatre i regidor d’Esquerra per Ripoll, com jo a Torelló (també compartim un sentit de l'humor càustic), és un gran amant de Ripoll. Quan per motius professionals vivia a Santa Maria d’Oló, on va ser mestre durant molts anys, la nostàlgia no el va abandonar mai i l’entristia la grisor que tenyia Ripoll, una ciutat industrial, desindustrialitzada que perdia qualsevol brillantor i s’anava apagant.

Puc posar la mà al foc que el Ramon és un d’aquells ciutadans que es posa en política municipal per amor al poble i a la seva gent, de voler posar el seu gra d’arena perquè Ripoll tiri endavant, lluny de personalismes o egolatries.

Sé que ho ha arribat a passar malament, l’estómac de polític, i més el municipal, s’ha d’endurir per saber encaixar cops a vegades massa baixos. Sé que ha patit, però que ara comença a veure els fruits de la seva feina, que sincerament desitjo que la pugui continuar, com a mínim quatre anys més, ajudant amb la seva il.lusió i amor per Ripoll que la capital del Ripollès tiri endavant, més endavant i es situï allà on li correspon, juntament amb l’equip de la molt bona alcaldessa de Ripoll, la republicana Teresa Jordà.

Salut i república, tiet.

[@more@]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda