N’hi ha que pugen i n’hi ha que baixen. N’hi ha que treballen amb tota l’expedició perquè l’equip faci cim, n’hi ha que si poden fan caure pedres al de sota, perquè volen ser ells qui arribin al cim.
Però pujar, en política, no sempre és senyal de qualitat, de què les coses pintin bé per qui ascendeix. En els últims temps hi ha dos casos paradigmàtics de dos polítics socialistes, els quals se’ls ha “ascendit” per treure se’ls de sobre.
En podríem dir “l’ascensor catapulta”, és a dir, un ascensor polític que et llança cap a fora, no et porta al cim. És una manera quirúrgica d’escapçar caps en política, neta, sense queixes, fins i tot amb somriures generosos.
Aquests dos polítics són Bono i Clos. El primer va ser el rival de Zapatero en el congrés que aquest es va començar a transformar en ZP. Què havia de fer Zapatero? Bon era un polític molt apreciat pels espanyols, també tenia força dins el PSOE, era tot un baró, era un dels tres tenors socialistes (Chávez, Ibarra i el mateix Bono).
Amb l’habilitat que caracteritza Zapatero (o els seus assessors) va reclutar a Bono com a ministre (i de Defensa, amb la cabra!) i el va deslligar de la seva font de poder institucional, el govern de Castella-La Mancha. Com hem pogut veure, més tard en Bono “ha plegat” i ara és com un ens immaterial dins el PSOE, sense possibilitat d’incidir en el dia dia d’enlloc.
En el cas de Clos, és diferent al de Bono. L’encara alcalde de Barcelona no és enemic (si més no a témer) de ningú, tampoc és un home de confiança de Montilla ni de Ferran, cap dels socialistes barcelonins. Però Clos no és el candidat òptim pels socialistes, però com desfer-se’n sense donar una sensació de fracàs del PSC? Doncs promocionant-lo, fent-lo pujar a “l’ascensor catapulta” d’un ministeri que segur que no el renovarà en la propera legislatura. Així que els socialistes tenen a l’alcalde promocionat, el què demostra que és solvent, i tenen un substitut de confiança de l’aparell, Jordi Hereu, i tot amb un desgast mínim.
A Bono se l’han tret de sobrem a Clos també, però amb un comiat daurat que en les biografies quedarà bé.
La teoria de “l’ascensor catapulta”, on es veu com alguns partits posen els seus interessos domèstics per davant les institucions (els ciutadans!) i on es veu si la vanitat pot amb la responsabilitat i visió estratègica dels polítics...
Sobre el canvi de Clos, d'alcalde de Barcelona a ministre.
Saül Gordillo: Clos canvia Madrid per Barcelona
Recull de premsa de Vilaweb, clica aquí
[@more@]
dsfds
ResponElimina