Salta al contingut principal

Amics, missa, gegants, Salvador Puig i Antich i Rock'n Roll (bé, jazz)

Aquest passat cap de setmana ha estat de festa de Rocaprevera, de Mercat de Música Viva de Vic, d’amics i de lectures.

Em quedo amb la gentada a l’explanada de davant el santuari de la Mare de Deú de Rocaprevera de Torelló esperant i gaudint del ball dels gegants i els capgrossos de Torelló, fascinants i un dels més arrelats al poble i a la seva gent.

També va estar bé la companyia i el concert de la banda de jazz de Santi Careta que va fer a la Jazz Cava de Vic. Magnífic poder fumar una cigarreta i gaudir d’un gintònic (car no havia de conduir) en un espectacle musical. Magnífica la veu de la solista Juliane Heinemann.

El dissabte va ser dia d’amics, alguns gairebé oblidats; vespre de retrobar-me els companys de la JERC de la Vall del Ges (i Voltreganès), anar amb d’altres amics a guaitar pel MMVV, trobar-me encara altres amics i coneguts i també alguna absència. Però es va haver d’acabar relativament d’hora, al diumenge al matí tocava missa "institucional" de Rocaprevera.

La resta del diumenge ha estat de lectura i escriptura. Aquí és on vull destacar una lectura, podríem dir curta, 32 pàgines; a més, et passen volant. “La segona mot de Salvador Puig i Antich”, del periodista osonenc Miquel Macià. Una trama molt interessant, situada en els dies de l’execució de Puig i Antich, aquest però només se l’esmenta, els protagonistes són tres joves que viuen les acaballes de la dictadura de Franco, buscant trobar el seu lloc en la lluita per un món més just. El relat, que us el podeu baixar clicant aquí, està narrat en primera persona i amb un estil molt personal i àgil, que t’enganxa. A més, personalment, en les escenes que es situen al Pirineu, m'ha recordat el què m'havia explicat el meu pare, les sortides a la muntanya, les trobades amb la Guàrdia Civil en nits plujoses...

Història i forma ben aconseguits, aconseguint així l’èxit d’un bon relat.

Per altra banda, avui m’he fotut un arròs quee he cuinat amb verduretes al curry de p... mare!

La segona mort de Salvador Puig i Antich, de Miquel Macià, us el podeu baixar gratuïtment a la biblioteca de Naciódigital

[@more@]

Comentaris

  1. Avui, dia 19, a l'Avui fa un bon article sobre Puig Antich.
    I en el blog de'n Josep Sort surt la clau de tant de bombo a aquesta pel·lícula.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Em canvio de casa blocaire...

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça http://casalsprat.blogspot.com   Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo... em sap greu abandonar el .CAT   [@more@]

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica. Què és la RB, però? La RB és “ és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui ”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica . L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comuni...