Passa al contingut principal

Amics, missa, gegants, Salvador Puig i Antich i Rock'n Roll (bé, jazz)

Aquest passat cap de setmana ha estat de festa de Rocaprevera, de Mercat de Música Viva de Vic, d’amics i de lectures.

Em quedo amb la gentada a l’explanada de davant el santuari de la Mare de Deú de Rocaprevera de Torelló esperant i gaudint del ball dels gegants i els capgrossos de Torelló, fascinants i un dels més arrelats al poble i a la seva gent.

També va estar bé la companyia i el concert de la banda de jazz de Santi Careta que va fer a la Jazz Cava de Vic. Magnífic poder fumar una cigarreta i gaudir d’un gintònic (car no havia de conduir) en un espectacle musical. Magnífica la veu de la solista Juliane Heinemann.

El dissabte va ser dia d’amics, alguns gairebé oblidats; vespre de retrobar-me els companys de la JERC de la Vall del Ges (i Voltreganès), anar amb d’altres amics a guaitar pel MMVV, trobar-me encara altres amics i coneguts i també alguna absència. Però es va haver d’acabar relativament d’hora, al diumenge al matí tocava missa "institucional" de Rocaprevera.

La resta del diumenge ha estat de lectura i escriptura. Aquí és on vull destacar una lectura, podríem dir curta, 32 pàgines; a més, et passen volant. “La segona mot de Salvador Puig i Antich”, del periodista osonenc Miquel Macià. Una trama molt interessant, situada en els dies de l’execució de Puig i Antich, aquest però només se l’esmenta, els protagonistes són tres joves que viuen les acaballes de la dictadura de Franco, buscant trobar el seu lloc en la lluita per un món més just. El relat, que us el podeu baixar clicant aquí, està narrat en primera persona i amb un estil molt personal i àgil, que t’enganxa. A més, personalment, en les escenes que es situen al Pirineu, m'ha recordat el què m'havia explicat el meu pare, les sortides a la muntanya, les trobades amb la Guàrdia Civil en nits plujoses...

Història i forma ben aconseguits, aconseguint així l’èxit d’un bon relat.

Per altra banda, avui m’he fotut un arròs quee he cuinat amb verduretes al curry de p... mare!

La segona mort de Salvador Puig i Antich, de Miquel Macià, us el podeu baixar gratuïtment a la biblioteca de Naciódigital

[@more@]

Comentaris

  1. Dessmond19 de setembre del 2006, a les 11:43

    Avui, dia 19, a l'Avui fa un bon article sobre Puig Antich.
    I en el blog de'n Josep Sort surt la clau de tant de bombo a aquesta pel·lícula.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]
2 comentaris
Més informació

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda
Publica un comentari a l'entrada
Més informació