Passa al contingut principal

Ridícul

Ridícul és que s’enfonsi el Carmel i ningú dimiteixi.

Ridícul és que el president d’un govern acusi de corrupció a l’anterior govern després de llegir l’editorial d’un diari.

Ridícul és fer-te una foto amb la selecció nacional pròpia quan guanya un mundial i no defensar-la als despatxos ni dins el partit.

Ridícul és que faci balanç dels 1000 de govern i s’invoqui, bàsicament, l’acció de govern del partit a qui s’ha fet fora del govern.

Ridícul és que el partit del president espanyol pacti amb el cap de l’oposició català un estatut retallat que impulsa el govern també català.

Ridícul és parlar de les virtuts de l’estatut de Miravet quan el que s’ha aprovat és el de la Moncloa.

Ridícul és que el partit del president de la Generalitat el faci fora del càrrec després de dir que s'ha fet molt bé (estatut i obre de govern).

Ridícul és dir que és ridícul demanar la independència de Catalunya perquè estem a la UE i no demanar la desarticulació dels estats europeus.

Ridícul és que el president de la Generalitat de Catalunya (nació de preàmbul) hagi de demanar permís per viatjar al Senegal.

Ridícul és parlar amb èpica i actuar amb feblesa.

Ridícul.

[@more@]

Comentaris

  1. tristany11 de setembre del 2006, a les 18:21

    Ridícul i patètic tot plegat, que ens tornin el calés!

    ResponElimina
  2. David Gutiérrez12 de setembre del 2006, a les 3:52

    Ridícul és voler fer una veritat a base de repetir mentides.
    Salut i República!

    ResponElimina
  3. Puji13 de setembre del 2006, a les 7:41

    Ridicul és el que fan tots els polítics de Catalunya, del primer a l'últim. Volem una renovació generacional ja! Quanta caspa!

    ResponElimina
  4. Dessmond14 de setembre del 2006, a les 10:44

    La darrera maragallada?

    ResponElimina
  5. supra strapped6 de desembre del 2010, a les 22:42

    fdgdf

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació