També és un dia festiu i, enguany, ens facilita un bon pont.
El 12 d’octubre per mi és especial perquè va ser en aquesta data quan vam fer la botifarrada a la hispanitat que va servir de tret de sortida per la JERC de Torelló i tota la Vall del Ges.
Van ser uns primers temps complicats, però ara ja som una bona colla. I dic som, perquè encara que ja m’hagin jubilat sempre em sentiré de la JERC.
En aquest any d’eleccions hi haurà presència forta a la botifarrada a la Hispanitat, que ja comença a ser tradicional, de Torelló. Vindrà el portaveu nacional de JERC, Pere Aragonès, i el diputat osonenc Josep Maria Freixanet.
Ara miro per la finestra i veig que ha plogut, ara recordo la tronada de la nit. Segurament tornarà a ploure. Espero que no passi com l’any passat i es posi ploure a mitja botifarrada.... córrer amb la boca plena no facilita una bona digestió. Clar que veure la cabra de la Legió tampoc... deixa’m canviar de canal, si més no fins que m’acabi l’esmorzar.
Ara, que veient aquests legionaris tant marcials, em ve al cap unes vacances a Melilla, vam anar a casa d’uns amics dels meus pares, família “melillense” de debò, com els tomàquets del Saura. El fill pròdig viu a Barcelona i la filla s’ha casat amb un legionari.
Aquest legionari, oficial, ens va convidar a visitar un cuarter. M’hi vaig presentar amb els meus cabells llargs d’adolescència, les meves ulleres de John Lenon i una samarreta negra on hi havia escrit “Català, naturalment”.
Va ser una una experiència molt marcial, vam visitar totes les (bones) instal.lacions i a tot arreu ens saludaven després d’un cop de talons. És el què passa per estar allà amb un oficial...
Voldria destacar dos llocs del recinte militar: una magnífica biblioteca buida de persones i plena de llibres i la cantina, on hi havia un oficial tatuadíssim i uns retrats de pintura, a mida natural, de Franco (Arriba!), Millan de Estray (Viva la Muerte!) i un altre qe sempre he dubtat si era Sanjurjo... no vaig atrevir-me a preguntar.
[@more@]
bu cuo bucuo
ResponElimina