En les eleccions es parla de vot útil, d'aquell quin t'assegura que permeti fer les polítiques que el votant busca i que potser no és el del partit preferit en primera instància de l'elector. Montilla diu que el vot útil progressista és el dels socialistes, el dels fets i no les paraules, el de les polítiques socials per davant les "cabòries nacionalistes".
Mas diu que Convergència és la casa comuna del catalanisme, que el vot útil catalanista és el de Convergència, l'únic partit que pot permetre que el president català sigui d'estricte obediència catalana.
Però, com la Lluna, hi ha una part oculta. Segons Montilla, el vot útil progressista ha d'anar lligat a un PSOE que no s'acaba de desenganxar del centralisme i que abans de fer cap passa mira de reüll si la Moncloa hi dóna el vist-i-plau. Ep! i si cal, la Moncloa pacta amb l'oposició de dretes catalana a canvi de pactes a Madrid.
I Mas ens vol fer amnèsics a tots i ens vol fer oblidar que l'obediència estrictament catalana de Convergència es materialitzà amb el pacte de la Moncloa per retallar l'estatut a canvi de poder. Com diu el DVD de Madí, "el preu del poder és un país", Convergència va posar damunt la taula el benestar i el progrés de Catalunya a canvi de poder.
Però i què passa amb qui vol una política progressista i en clau nacional, serveix el vot útil de Montilla i Mas o Mas i Montilla ( monta tanto, tanto monta)? la resposta és clara: no.
Qui té les mans lliure per governar a favor d'un programa social i nacional és ERC.
Ni el candidat que mira de reüll a Madrid, ni el candidat del xec social. El candidat de progrés i nacional és Carod-Rovira, el partit és ERC.
[@more@]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada