Passa al contingut principal

Fent campanya amb feina aliena

L’expulsió d’Esquerra del govern ha donat entre d’altres, una situació curiosa: els nous consellers socialistes han rebut l’herència dels consellers republicans.

Això, en vistes d’unes eleccions és tot un regal, sobretot si les coses s’han fet bé.

Vaig poder gaudir de tot una arribada electoralista de la Consellera Figueras a Torelló, en pla “Benvingut Mr. Marshall”. No vaig poder esborrar de la meva cara un somriure de perplexitat., segurament fruit de la meva ingenuïtat.

Com podia ser que una consellera que ho és des de fa tres mesos (inclòs l’inhàbil agost) li pengessin totes les medalles possibles i impossibles per la feina feta per l’antiga consellera, d’un altre partit, l’Anna Simó, d’ERC.

Ni un esment a la feina feta per l’anterior consellera, i la consellera actual amb un gran somriure de cartell electoral entomant amb orgull les medalles. L’alcalde de Torelló, Miquel Franch, va insinuar que la feina va ser fet per l’anterior consellera quan va parlar, d’una manera extraordinàriament subtil, de tasca fet per “un govern presidit per Maragall”. Clar que aquí es nota el deix maragallista de Franch enfront d’una aparatxik montillista, Figueras. Així que ho llegeixo més en clau interna de la pugna entre maragallistes i montillistes dins el PSC que no pas de justícia vers el tripartit.

Ara bé, en el tema de les adopcions al Congo, la consellera Figueras ha llançat tota la “merda” damunt gent de l’equip anterior, malgrat que abans responsabilitzava al govern espanyol de no tenir en compte els ciutadans catalans que havien anat al Congo a buscar els nens a adoptar. Ara sí que es recorda d’ERC. La veritat, però clama al cel, en un cas i l’altre.

Bloc de la consellera Figueras: http://carmefigueras.blogspot.com

Per cert, us recomano l'article del diputat osonenc Josep Maria Freixanet: "És el territori, estúpid"

[@more@]

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació