Passa al contingut principal

Fes sentir la teva veu: la importància de votar

Pel que es respira a les enquestes, i pel que s'ensuma un servidor, hi ha molta gent que no sap si anirà a votar l'1 N. Les formes, sobretot dels partits majoritaris que copen l'àmbit mediàtic, i que només s'ataquen quan la subhasta de megapropostes els ho permet, ajuden més a desmobilitzar que a animar a la gent anara als col.legis electorals.
Totes les eleccions són importants, però aquestes ho són molt. Són les eleccions del post-estatut, un estatut que ja va néixer retallat, però que encara pot sortir més mutilat. Són les eleccions post-tripartit. Són les eleccions de Catalunya enmig del Zapaterisme (bona cara, pocs fets). Són les eleccions del post-federalisme maragallià. Són les eleccions de l'aparell socialista i del nucli pijo de Mas. Són les eleccions que determinaran l'aeroport del Prat i un seguit d'infrastructures bàsiques pel país. Són les eleccions dels xecs elitistes de Mas. Són les eleccions que encaminaran Catalunya cap al sobiranisme o al regionalisme. Són les eleccions dels fets (i no paraules) de Montilla: no a un grup de telecomunicacions català públic, impugnacions de l'estatut com a ministre. Són les eleccions de si Catalunya és un nació o no.
Ens hi juguem molt, com a país, com a ciutadans, com a joves, com a famílies, com a avis, com a persones dependents i com a cuidadors de persones dependents, com a empresaris i com a treballadors. També com a osonencs.
Qui governi aquest país, encaminarà Catalunya cap a un dels possibles camins que hi ha: cap al camí d'un regionalisme amb pompa nacionalista (discurs i no fets) que buscarà l'intercanvi de cromos en els suports parlamentaris a Madrid. O cap al camí de l'autonomisme submís, no a Madrid sinó al PSOE. O cap al camí d'un govern de la Generalitat amb sentit patriòtic i social, que treballi pel progrés dels catalans i les catalanes des de la catalanitat, que treballi per la sobirania de Catalunya comptant amb els ciutadans que hi vivim.
L'1 N ens hi juguem molt. Hem d'anar a votar, fes sentir la teva veu.
(publicat a Opinió Nacional i al Diari de Vic)
[@more@]

Comentaris

  1. VOTA NUL
    PERQUÈ LA DEMOCRÀCIA PARLAMENTÀRIA NO ÉS REPRESENTATIVA
    PERQUÈ ELS PARTITS NOMÉS MIREN PELS SEUS INTERESOS ECONÒMICS
    ORGANITZA'T DES DE LA BASE, EL POBLE HA DE TENIR LA PARAULA
    INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME
    VOTA NUL

    ResponElimina
  2. L'imortant és participar, no quedar al marge, no delegar en aquells que manen, exercir de ciutadá.
    Anar a votar és només una forma de participar, també ho és no anar-hi.
    Però els que no hi van com a forma participativa (no acceptem que nomès poguem decidir cada x temps)i els que no hi van per passotisme queden al mateix sac, indestriables. O acceptem la participació tal com está establerta i reglada,o al sac dels passotes.
    Be, si ho voleu aixi....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència. He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra : Per una majoria social per la sobirania També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra. [@more@]

Al Gore, ironies mediambientals

Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes. Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit. Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo. Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos est

El tripartit: "como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte"

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona , al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló. En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura , la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres. Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar. M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà anda