Passa al contingut principal

Fes sentir la teva veu: la importància de votar

Pel que es respira a les enquestes, i pel que s'ensuma un servidor, hi ha molta gent que no sap si anirà a votar l'1 N. Les formes, sobretot dels partits majoritaris que copen l'àmbit mediàtic, i que només s'ataquen quan la subhasta de megapropostes els ho permet, ajuden més a desmobilitzar que a animar a la gent anara als col.legis electorals.
Totes les eleccions són importants, però aquestes ho són molt. Són les eleccions del post-estatut, un estatut que ja va néixer retallat, però que encara pot sortir més mutilat. Són les eleccions post-tripartit. Són les eleccions de Catalunya enmig del Zapaterisme (bona cara, pocs fets). Són les eleccions del post-federalisme maragallià. Són les eleccions de l'aparell socialista i del nucli pijo de Mas. Són les eleccions que determinaran l'aeroport del Prat i un seguit d'infrastructures bàsiques pel país. Són les eleccions dels xecs elitistes de Mas. Són les eleccions que encaminaran Catalunya cap al sobiranisme o al regionalisme. Són les eleccions dels fets (i no paraules) de Montilla: no a un grup de telecomunicacions català públic, impugnacions de l'estatut com a ministre. Són les eleccions de si Catalunya és un nació o no.
Ens hi juguem molt, com a país, com a ciutadans, com a joves, com a famílies, com a avis, com a persones dependents i com a cuidadors de persones dependents, com a empresaris i com a treballadors. També com a osonencs.
Qui governi aquest país, encaminarà Catalunya cap a un dels possibles camins que hi ha: cap al camí d'un regionalisme amb pompa nacionalista (discurs i no fets) que buscarà l'intercanvi de cromos en els suports parlamentaris a Madrid. O cap al camí de l'autonomisme submís, no a Madrid sinó al PSOE. O cap al camí d'un govern de la Generalitat amb sentit patriòtic i social, que treballi pel progrés dels catalans i les catalanes des de la catalanitat, que treballi per la sobirania de Catalunya comptant amb els ciutadans que hi vivim.
L'1 N ens hi juguem molt. Hem d'anar a votar, fes sentir la teva veu.
(publicat a Opinió Nacional i al Diari de Vic)
[@more@]

Comentaris

  1. la kaputxa22 d’octubre del 2006, a les 15:07

    VOTA NUL
    PERQUÈ LA DEMOCRÀCIA PARLAMENTÀRIA NO ÉS REPRESENTATIVA
    PERQUÈ ELS PARTITS NOMÉS MIREN PELS SEUS INTERESOS ECONÒMICS
    ORGANITZA'T DES DE LA BASE, EL POBLE HA DE TENIR LA PARAULA
    INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME
    VOTA NUL

    ResponElimina
  2. L'Osservatore24 d’octubre del 2006, a les 10:44

    L'imortant és participar, no quedar al marge, no delegar en aquells que manen, exercir de ciutadá.
    Anar a votar és només una forma de participar, també ho és no anar-hi.
    Però els que no hi van com a forma participativa (no acceptem que nomès poguem decidir cada x temps)i els que no hi van per passotisme queden al mateix sac, indestriables. O acceptem la participació tal com está establerta i reglada,o al sac dels passotes.
    Be, si ho voleu aixi....

    ResponElimina
  3. supra strapped6 de desembre del 2010, a les 22:27

    dsfds

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...
6 comentaris
Més informació

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...
20 comentaris
Més informació

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...
4 comentaris
Més informació