Passa al contingut principal

Per Catalunya des del territori

Aquest dilluns, el setmanari el 9 Nou m'ha publicat un article, "Per Catalunya des del territori". Una declaració de principis de com plantegem aquestes eleccions els republicans osonencs, amb el Josep Maria Freixanet al davant.

Si voleu, el podeu llegir a continuació.

[@more@]

Hi ha qui diu que la pre-campanya comença l'endemà de les eleccions. Si és així no és bo per la salut, ni per la ciutadania ni pels polítics.

Però bé, sigui com sigui, la campanya electoral està a punt de començar.

Hi ha diferents tipus de campanyes: agressives (a fotre als contraris), demagògiques (prometre l'oro i el moro o anar en contra el moro), autocomplaents (mirallet mirallet, qui és el més guapo i intel·ligent?) o constructives.

Des d'Esquerra Osona hem volgut planificar una campanya constructiva, de propostes realistes, properes a la gent i lligades al territori.

ERC som conscients de l'especificitat del nostre territori. La comarca d'Osona té una realitat plural, des de la composició econòmica, social fins a la diversitat d'identitats. És una comarca en canvi, car no som aliens a l'economia globalitzada (que afecta el món del treball i els fluxes migratoris), tampoc a un dels problemes que ja semblen endèmics en bona part del nostra país, la inflació de preus de l'habitatge, comportant l'hipoteca vitalícia i a vegades hereditària i una emancipació juvenil tardana i/o compartida, amb espais compartits.

Sabem que Catalunya és una nació en construcció (no només del totxo). En la legislatura que s'ha acabat s'ha començat a treballar el país a llarg termini, aquest ha estat el gran canvi substancial amb els governs anteriors. El govern sorgit del Tinell ha creat la base per planificar un salt endavant, i que no sigui al buit. Tampoc no s'ha oblidat de respostes inajornables, com la Llei de Barris. En aquests aspectes ha estat un bon govern.

Aquesta Catalunya en construcció s'ha de fer pensant en el territori i des del territori, per això Esquerra Osona volem signar un contracte amb el territori, per això hem volgut marcar unes prioritats, després d'escoltar a les persones que han assistit als actes de proximitat, a les persones que han participat en la campanya "Participa amb Esquerra per Osona".

Volem que el nostre diputat sigui la punta de llança de la comarca al Parlament, com ha estat durant aquesta legislatura.

I ho volem fer des d'una perspectiva diferent, des de la proximitat, que no vol dir res més que som d'aquí que som un més entre els habitants dels nostres pobles, viles i ciutats. No ho volem fer des del paternalisme patrimonialista de CiU, mostrat en cada roda de premsa pel democratacristià Espadaler, semblava que tota acció de govern que afectés Osona representés que uns lladres entressin a casa. La comarca no és patrimoni de ningú més que dels seus ciutadans, de tots nosaltres, no és patrimoni de cap partit.

Tampoc ho farem des de la visió d'omplir el sac electoral, que aquesta és la debilitat del PSC, debilitat perquè els números metropolitans es mengen els possibles vots de la comarca. A més a vegades els sembla estrany el model osonenc, i el tracten, ens tracte, amb cert menyspreu com va fer el socialista Zaragoza, amb una llastimosa i desafortunada comparació amb Manresa. Vaja, vostès tenen la sensació que viuen en una comarca decadent?

M'il·lusiona, i crec no equivocar-me si dic que als republicans d'aquí també, poder implicar el territori en la construcció nacional, perquè Catalunya sigui equilibrada, perquè el territori no sigui una terra d'exili a la pressió immobiliària, perquè els joves, com jo, no haguem de fugir per trobar feina. Perquè el territori és un patrimoni que no podem malmetre, perquè la cultura és un factor de cohesió i la comarca pot esdevenir un model per tot el país.

Perquè el futur també es decideixi aquí, treballarem des d'aquí.

Comentaris

  1. En Zaragoza no maltracta la comarca. El que passa és que és el primer cop que ha sortit de l'àrea metropolitana i tot li sembla part del planeta venus.
    Ara, trobo que caldria cercar complicitats entre els nacionalistes. Les coses no les fan o uns o els altres. La gent és més transversals del que els polítics us podeu arribar a imaginar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'autonomia que ens cal és la de Portugal, i Saramago vol la de Múrcia...

Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa! Potser és que té síndrome d'Estocolm, doncs Saramago viu a l'Estat espanyol, a Canàries concretament. O potser és que encara no ha entès que Espanya no serà mai la Ibèria que ell reclama, un estat confederal que ha de permetre un encaix dels diferents pobles al castellà (o fins i tot al madrileny). De debò que Saramago vol que Portugal sigui una comunitat autònoma espanyola i que el defensor del poble impugni qualsevol referència a què els portuguesos són una nació? No hi podrien haver canals de televisió privats en portuguès, perquè no hi hauria el mínim de territori que ho demanés (com ara passa amb la possibilitat d'una cadena priva...

Resposta a la carta d'Andreu Espasa, historiador i comunista

Benvolgut Andreu, És un honor que una paraulota política, com demagògia, dita per mi, serveixi per suggestionar el debat. Fora conyes, anem al gra i et responc el teu post del bloc arran d’un comentari meu. El debat sobre el fet migratori ha estat soterrat en aquest país fins ara, que tot just comença aflorar, la llàstima és que la situació ja la tenim. És una llàstima que aquest fet no hagi sortit a la llum pública dels debats polítics, d’una manera tranquil·la. Recordo perfectament quan vaig entrar una moció sobre el fet migratori a l’Ajuntament de Torelló i tots (PSC, CiU i ICV) van tirar cops de peu, però al final va acabar tirant endavant, això sí, retallada i modificada. Ara es posa damunt la taula si els immigrats extracomunitaris poden votar o no, fruit d’una proposta del PSOE i IU-ICV al Congrés de Diputats. Jo em pregunto, l’estat espanyol té un model de política d’immigració clar? Em sembla que la resposta és clara: no el té perquè no hi ha hagut cap consens a l’entorn de...

Mas i Maragall: amb l’Estatut ja som els primers de la classe.

Ja ha entrat en vigor l’estatut del Mas i ZP. La panacea de la sobirania catalana es veu que s’imposa a casa nostra. Sentim el President Maragall parlant més de l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya al mes de setembre, el de Miravet, que el de la Moncloa. Diu que l’Estat serà residual a Catalunya, es veu que els poders legislatiu, executiu i judicials es faran i es desfaran al nostre petit país. Suposo que ja no haurem de passar per un Madrid residual per anar a Brucel·les. I que la nostra solidaritat es basarà en el 0’7% dels països que tenen estat, o vinga! com que som catalans, en donarem una mica més. També suposo que el català serà una llengua reconeguda internacionalment, com a mínim a la UE i a les institucions on els catalans hi siguem representats, com ara els parlaments europeu i espanyol. El Mas i el Maragall proclamen (gairebé) la sobirania dels catalans i treuen pit perquè es creuen els primers de la classe de les nacions sense estat europees. Tanta vanitat (o ceg...