Convergència i Unió i els socialistes ens volen situar en un fals bipartidisme català. Ens volen fer escollir entre un candidat convergent i un de socialista, com si les eleccions de l'1 de novembre fossin unes eleccions presidencials.
Com que encara no tenim estat, no podem escollir el Cap d'Estat, el que seria el President de la república, el què fem és escollir el govern de la Generalitat, format per consellers i un president. Aquest govern no sorgeix directament de les butlletes dels electors sinó que és escollit pel Parlament que elegeix la ciutadania. Així que el govern es formarà a vegades amb l suport d'un partit o de més d'un, depèn de les majories parlamentàries i els acords a què arribin els diferents grups parlamentaris.
El nostres sistema de partits no és el d'un bipartidisme com l'americà, on hi ha dos partits, republicans i demòcrates, o el britànic, amb els laboristes i conservadors, amb esporàdiques crescudes dels liberals.
Tampoc som com els italians on existeixen dos blocs que agrupen a la multitud de partits existents.
Així, que tornant al principi, els catalans no hem de tragar amb aquesta bipartidització que ens volen imposar socialistes i convergents. L'1 de novembre no és Mas o Montilla, Montilla o Mas ( tanto monta, monta tanto), la clau és quin govern en surt, amb quins suports parlamentaris i amb quin programa de govern. Perquè suposo que és evident la diferència entre un Mas president amb suport del PP que amb suport d'ERC, oi? Només cal recordar la deriva dretana dels últims governs d'una Convergència que anava de maneta amb els populars d'Aznar.
També hi ha diferència entre un Montilla amb prou suport que governar sense ERC que està condicionat pel suport de l'esquerra nacional. Només cal veure la devaluació del govern de la Generalitat en els darrers mesos, amb un govern monocolor socialista (car, amb el seguidisme acrític d'ICV!) desaparegut durant la crisi del Prat, amb viatges presidencials vetats per Madrid i amb l'acceptació d'ingerències en el tema d'adopcions, sense oblidar l'enviament d'immigrants de Canàries sense condicions ni previ avís a la Generalitat ni a l'ajuntament de Barcelona.
Esquerra Republicana de Catalunya pot aportar la independència respecte cap força de Madrid i uns plantejaments nítidament progressistes. ERC ha de ser prou forta per poder ser opció per dirigir el proper govern i sinó, per condicionar el màxim el govern que surti, perquè aquest sigui un govern nacional i no arraconi les polítiques socials. Votar ERC és votar Carod, ni Mas ni Montilla, votar ERC és votar esquerra i nació.
Però sobretot, ERC ha de ser potent per tancar qualsevol porta a la sociovergència, un govern de Mas amb suport extern dels socialistes, a canvi del suport convergent a Zapatero és una temptació pels qui tenen servilismes amb els poder fàctics, que immobilitzen les capacitats transformadores que necessita aquest país, la intensificació en el camí nacional i en el social. Hi ha un fet enigmàtic, o no, Montilla no ha renunciat a l'acte de diputat a Madrid, serà el candidat de palla que va demanar Mas a ZP a canvi d'acceptar l'estatut rebaixat?
Publicat al Setmanari Torelló
[@more@]
Dius que com que no tenim estat no podem votar un cap d'estat...molt bé, però penso que amb el plan actual d'ERC tardarem més del compte. Als cartells electorals i diu: "catalanistes" i punt.
ResponEliminaFantàstic! On és la referència a l'estat?
Per altra banda crec que si pactar amb els socialistes és tan dolent, que era això del tripartit?
En cap moment he fet referència a si ha estat dolent pactar amb el PSC. Si ho llegeixes amb atenció parlo dels candidats de CiU i PSC actuals i la que crec, humilment, mala situació pel país que seria amb un govern amb qualsevol dels dos sense Esquerra.
ResponEliminaEn quan a la primera part del comentari, si em dius un camí més ràpid cap a la independència segrament te la compro! dubtar de l'independentisme d'Esquerra... vaja...
dsfd
ResponElimina