Avui he anat al 9TV, a la tertúlia política de "L'aigua Clara", presentada per Josep Comajoan. No estic gaire avesat als debats televisius, és al segon que hi vaig, sense comptar al de les municipals, allà al 2003, a TVO, on em vaig seure en una cadira de d'aquelles que giren, aquesta anava molt fina i al mínim moviment gairebé quedava d'esquenes a la càmera.
Avui hem parlat, òbviament, del nou pacte de govern i els contertulians eren el Sergi Vilamala pel PSC, la companya regidora de Torelló per ICV (i suposo que per EUiA també) i pel convergent Xevi Solà.
Xevi Solà ha estat l'estrella, amb un discurs demagògic i populista, carregant contra la dicció (o parla, tranquil, Xevi) del Montilla i que no té estudis superiors ni carnet de conduir. És un gran esgrimista de platons televisius, d'ironia mordaç i afilada. Però avui la ràbia convergent ha deixat petjada. Potser massa. No acaben d'entendre que hi ha diferents maneres d'entendre la nació catalana que la seva. No crec que la seva idea de la Catalunya de la trinxera espanyola d'esquerres davant la trinxera catalana de dretes no ens fa avançar com a país. Espero que tant ràbia sigui passatgera. Per bé del país, no ens podem permetre una dreta aznaritzada. El neocon barretinaire Madí ha fet molt mal. On és la dreta tranquila de Pujol?
Per altra banda continuem rebent crítiques i felicitacions. M'agradaria fer un cafè amb qui em fa arribar crítiques, segur que ens entendríem.
Bé, encara vaig mig maquillat, així que vaig a desmaquillar-me...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada