Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes.
Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit.
Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo.
Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos estratègics a Israel, el què vol dir, en aquells temps tenir l'escopeta a punt.
Aquesta aliança per atreure el vot centrista dels Conservadors va provocar un atac d'estètica a Ralph Nader, que es va presentar com el candidat ecologista per castigar la dretanització d'Al Gore.
El sentit comú sol funcionar sempre, i òbviament Nader va prendre prous vots a Gore, defensor de polítiques mediambientals molt ambicioses, que li van costar la presidència dels EE.UU. enfront de George Bush Jr., que no tenia cap tipus de programa mediambiental.
Al Gore va treure més vots, però el sistema electoral americà que funciona a través d'una elecció indirecta de comissionaris electors estatals, va fer que Bush fos president, després d'un recompte obscur a Florida, on governa el germà de Bush. Molt mogut tot plegat.
Ara Al Gora ha ecidit treballar globalment, al servei del planeta, per alertar dels perills mediambientals. Ha fet un documental que vol transmetre el missate que és més perillós l'amenaça del canvi climàtic que del terrorisme, ha posat damunt la taula números, milions d'euros o dòlars, els dels costos i els de la prevenció. Esperem que la butxaca ens faci sortir la vena més resèctuosa i responsable davant el mediambient.
M'agradaria saber quina cara se li ha anat quedant a Ralph Nader, purista ideològic que va facilitar que Bush accedís a la presidència i que EE.UU. encara no hagi ratificat el Tractat de Kyoto. Ara veu com l'home que més va atacar durant la campanya electoral, des del seu Partit Verd, és el paladí de l'ecologisme global.
Ironies mediambientals...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada